retorn "
maites documents" / pagina de presentacion "trobadors"

|
I. RECERCAS : CDROM "Terre des Troubadours", G. Zuchetto + http://www.ac-toulouse.fr/occitan/ + http://www.geocities.com/Athens/3068/ |
|
II. DESTRIAR L'ESSENCIAL d'una definicion del troubadour (Encarta en anglés) |
|
III. COMPARAR lo resultat de las recercas amb la definicion donada dins una enciclopedia (espròva d'evaluacion escrita) emplec del subjonctiu - contraste - comparasons - similaritats |
responsas per completar lo questionari
contèxt istoric / definicion "trobador"-"joglar" / biais de "trobar" / genres / musica / trobadors : I - II - III / tèma recurent / mots recurents dins los tèxtes causits
- Quina epoca ?
Lo trobar se developèt subretot del sègle XII al sègle XIII. A-n-aquela epòca los comtats occitans e calalans s’espansissián alentorn de las costas de la Mediterranèa de Catalunha a Provença
- Nomenar los Comtes occitans e catalans del Sud e alentorn de la Mediterranèa :
los comtes tolosans
:-RAIMON IV
-BERTRAN
-ANFÓS JORDAN
-RAIMON V
-RAIMON VI
-RAIMON VII
los comtes aquitans :
-GUILHEM IX d’Aquitània
-ENRIC II
-ALIENOR d’Aquitània
-RICARD Còr de Leon
-JOAN sens Tèrra
-ENRIC lo Jove
los comtes catalans :
-RAIMON BERENGUER V
-SANCHE
-RAIMON BERENGUER IV
-RAIMON BERENGUER III
- Far lo punt sus la familha d’ Aquitania.
La familha d’Aquitània dominava tot l’èst de la França... mas pas Tolosa als sègles XII e XIII. Lo primièr senhor mai famós d'Aquitània foguèt Guilhèm IX. Es lo primièr trobador conegut, a viscut entre 1071 e 1126. Puèi i aguèt sa filha, Alienòr d'Aquitània, protectriç de mai d'un trobador. Entre totes sos dròlles, lo mai conegut es Ricard Còr de Leon, filh d'Enric Plantagenêt, lo rei d'Anglatèrra.
II . Donar la definicion d’un trobador e d’un joglar
Los trobadors e los joglars èran filhs d' una societat mobila :
Lo trobador èra a l’encòp creator, compositor, e de còps joglar e cantaire de poesia e de musica . Unes monges, los senhors, o roturièrs, professionals o amadors venguèron trobaires perque èran talentoses. Unes ne fasián mestièr. Èran letrats, inventavan de poesia, e defendián lor art fàcia a un public .
" Joglaria vol un ome gai e franc e dos e conoissen e que sapcha far a la gen segon que cascus es plazer . "
III - Quines èran los biais diferents de " trobar " ? Los nomenar e explicar.
I aviá tres biais de " trobar " : lo trobar lèu , lo trobar clus e lo trobar ric .
IV - Quines fogueron los genres principals ? Los nomenar e explicar.
Alba
: es un vèrs ont la gaita ditz als amants que lo jorn se lèva, e qu'es vengut lo temps de se separar.Canso
: es lo genre poetic lo mai frequent. La 'Canso' es totjorn una 'canso' d'amor. Lo trobador i ditz son patiment e sa jòia d'aimar. La darrièra còbla se sòna 'una tornada', aquí lo trobador disiá a qual destinava sa 'canso'.Descòrt
: Es lo contrari d'una 'canso' perque i a una desorganisacion de las règlas de creacion de las 'cansos'.Partiment
: aquí un trobador prepausa una question que es un vertadièr dilèmne.Pastorèla
: dins aquel genre poetic, lo senhor parla d'amor a una pastora (una vilana). En principi, es pas el qu'a lo darrièr mot.Planh
: aquel genre poetic es un regret e un omenatge rendut a un personatge important que ven de morir.Rason
: son de tèxtes en pròsa (coma las "vidas" dels trobadors compausadas mai tard). Las rasons son las presentacions de las Cansos e de menas de comentaris.Sirventés
: es una satiri per sosténer un senhor o un partit. Lo Sirventés pòt tractar d'una question religiosa, etica, politica...Tenson
: aquel genre poetic es un dialòg entre dos trobadors que defendon dos punts de vista contraris.Lo Salut d'Amor
: Dins aquel genre poetic, los trobadors començavan lor vèrs en saludant la Dòmna.
V - Qué podètz dire de la musica qu’ acompanhava las obras dels trobadors ?
la Citòla
: èra un instrument que pinçavan. A la forma d'una pera e i tendián de còrdas de metal o de budèl dessús.l’ Organistrum
: èra un instrument amb tres còrdas. Caliá dos musicians per ne jogar, un fasiá virar la ròda, l'autra tirava sus las cantarèlas.la Vièla
: èra l'instrument requist per interpretar las 'cansos'. La vièla es l'aujòla del violon. Ne fretavan las còrdas amb un arquet.le Psalterion
: es un instrument que ne fretavan las còrdas. Ne jogavan amb de baguetas.la Calama
: es un instrument que se jòga en bufant.los Tamborins
: i aviá totjorn de tamborins de las pèls plan tendudas per acompanhar los autres jogaires d'instruments e los joglaires.
VI - Causir tres trobadors que ne donaretz qualques vèrses.
Bernat de VENTADORN (...1147-1170... )
- Era un trobador originari del Limosin frequentèt los corts de Ventadorn, Aquitània, Anglatèrra, Narbona,Tolosa. Se ditz que s'enamorèt d'una dòmna, femna del viscomte Ebles II. Aquò durèt dusca que son protector se'n mainèsse e que Bernat de Ventadorn foguèsse forçat de quitar Ventadorn. Foguèt puèi en relacion amb la familha d’Aquitània e pendent un temps, Alienòr d'Aquitània foguèt sa protectriç. Abans de morir èra vengut monge.|
Chantars non pòt gaire valer, si d'ins del còr non mòu lo chants ; ni chants non pòt del còr mover, si non i es fina amors coraus. Per çò es mos chantars cabaus qu'en jòi d'amor ai et entend la bocha e'ls uèlhs e'l còr e'l sen. Ja Dieus no'm don aquel poder que d'amor no'm prenda talants. Si ja ren non sabia aver mas chascun jorn me'n vengués maus, tostemps n'aurai bon còr sivaus ; e n'ai mout mais de jausiment, car n'ai bon còr e m'i atend. Amor blasman per nonsaber fòla gents ; mas lèis no'n es dams, qu'amors no'n pòt ges deschaser, si non es amors comunaus. Aiçò non es amors ; aitaus no'n a mas lo nom e'l parvent, que ren non ama si non pren ! S'ieu en volgués dire lo ver, ieu sai ben de cui mòu l'enjans : d'aquelas qu'aman per aver. E son merchadandas venaus ! Mensongièrs en fos ieu a faus ! Vertat en dic vilanament, e pesa-me car ieu no'n ment ! |
En agradar et en voler es l'amors de dos fins amants. Nula res non i pòt pro tener, si'lh volontats non es egaus. E cel es ben fòls naturaus que de çò que vòl, la reprén e'lh lausa çò que no'lh es gent. Mout ai ben mes mon bon esper, quand cela'm mòstra bèls semblants qu'ieu plus desir e vuèlh veser, francha, douça, fina e leiaus, En cui lo rei seria saus. Bèla e coinda, amb còrs convenent, m'a fach ric òme de nient. Ren mais no'n am ni sai temer ; ni ja res no'm seria afans, sol midons vengués a plaser ; qu'aicel jorns me sembla Nadaus qu'ab sos bèls uèlhs espiritaus m'esgarda ; mas çò fai tan lent qu'uns sols dias me dura cent ! Lo vèrs es fins e naturaus e bons celui qui ben l'entend ; e mèlher es, qui'l jòi atend.
Bernards de Ventadorn, l'entend, e'l ditz e'l fai, e'l jòi n'atend ! |
- Era nascut a Tolosa frequentèt las corts de Aragon, Leon , Portugal , Malta , Cipri , Ongaria , Lombardia . Se preniá pas al seriós e se trufèt mai d'un còp dels trobadors e de lors amors.
amb lèi que fa'ls irats rire.
Raimon de MIRAVAL (...1191 – 1129... )
- Era de Carcassona. frequentèt las corts d' Aragon, de Tolosa. Aprèp la batalha de Muret, anèt a Lerida ont moriguèt. Las dòmnas qu'aimèt l'enganèron sovent.|
Bèl m'es qu'ieu chant e coindei Pòis l'aur' es douss' e'l temps gais, E per vergiers e per plais Aug lo retint e'l gabei Que fan l'auzelhet menut Entre'l vert e'l blanc e'l vaire ; Adoncs se deuri' atraire Cel que vòl qu'Amors l'ajut Vas chaptenensa de drut. Eu non sui drutz mas domnei Ni non tem pena ni fais, Ni'm rancur lèu ni m'irais, Ni per orguòlh no m'esfrei ; Però temensa'm fai mut, Qu'a la bèla de bon aire Non aus mostrar ni retraire Mon còr au'ilh tenc rescondut, Pòis aic son prètz conogut. Ses prejar e ses autrei Sui intratz en grèu pantais Cum pogués semblar verais Si sa gran valor desplei, Qu'enquèr non a prètz agut Dòmna qu'anc nasqués de maire Que contra'l sieu valgués gaire ; E si'n sai maint car tengut Que'l sieus a'l melhor vencut. Ben vòl qu'òm gen la cortei, E platz li solatz e jais, E no'lh agrad' òm savais Que se'n desguí ni fadei. Mai li pro son benvengut, Cui mostra tant bèl vejaire, Si que chascús n'es lauzaire Quan son d'enan lieis mogut, Plus que s'èron siei vendut. |
Ja non cre qu'ab lieis parei Beutatz d'autra dòmna mais, Que flors de rosier quan nais Non es plus fresca de lei, Còrs ben fait e gen cregut, Boch' et òlhs del mon esclaire ; Qu'anc Beutatz plus no'i saup faire, Se'i mes tota sa vertut Que res no'lh n'es remasut. Ja ma dòmna no'is malei S'ieu a sa mercé m'eslais, Qu'ieu non ai còr que m'abais Ni vas bass'amor desrei, Qu'adès ai del mielhs volgut Defòrs e dins mon repaire ; E de lieis non sui gabaire, Que plus no'i ai entendut Mas gen m'acuòlh' e'm salut. Chansós, vai me dir al rei Cui Jòis guid' e vèst e pais, Qu'en lui non a ren biais, Qu'aital cum ieu vuòlh lo vei ; Ab que cobre Montagut E Carcasson' el repaire, Pòis èr de prètz emperaire, E doptaràn son escut çai Francés e lai Masmut. Dòmn' adès m'avètz valgut Tant que per vos sui chantaire ; E no'n cujèi chanson faire Tro'l fieu vos agués rendut De Miraval qu'ai perdut. Mas lo reis m'a covengut Que'l cobrarai anz de gaire, E mos Audiartz Belcaire : Puòis poiràn dòmnas e drut Tornar el jòi qu'an perdut. |
VII. Quin tèma es recurent dins las òbras dels trobadors qu’ avetz seleccionadas ?
Dins aquelas obras lo tèma principal es l’ Amor (lo mot es al femenin : la fin'amors).
E los trobadors emplegan lo 'Ieu' per 'faire lors chansons'.
VIII. Podètz donar unes mots qu'avètz crosats sovent dins los vèrses dels trobadors ?
Dins los tèxtes avèm de mots claus coma :
Bernard de Ventadorn : Chantars non pòt gaire valer...
amor, jòi, còr, uèlhs (e veser), midons, leialtat, mèlher...,folia, messorga...,
voler, chantar.
Pèire Vidal : Ab l'alen tir vas me l'aire...
chant, còr, mièlher, ausir...,
ira, consire...,
rire, far e dire, sciença, conoissença.
Raimon de Miraval : Bèl m'es qu'ieu chant e coindei...
chant, còr, jòi, dòmna, prètz, mercé, Beutat,...,
drut, orgulh, bass'amor...,
valer, voler
.