Tot çò qui’s vòu divertir que s’amassa au capdulh navarrés a partir deu 6 de julhet. La nueit amistosa que luseish autant com lo dia. Qu’estocionam l’auto au ras deu parc de la Media Luna. Que partim tà har hèsta e hèsta. Lo pair que’m ditz tostemps que los Biarnés hèstan luenh de casa tà que los vesins non poscan pas clacassejar briga. Lhèu qu’a rason pr’amor ací qu’ei plen de Biarnés briacs estorceders.
Dab lo béver, las arenas deus taures que’m semblan estar un blocàs de beton, gigant e immobil, au bèth miei d’ua horrèra arroja e blanca qui viroleja. L’estatua d’Ernest Hemingway, era medisha, dab un carrat vermelh, que hesteja. Lo blanc e l’arroi deus hestaires trebatents que’s mèsclan beròi en ua nueit de garlandas electricas. L’arrut de las bandas cridassèras que destruseish las aurelhas dab un calhavari deus tarribles. N’i a pas mei de civilisacion. Lo monde que bolègan, dançan, cantan, sauteriquejan, caminan, serpejan, s’aiman, beven, arrautan, pishan e tornan béver. E tot aquò que torna començar shens jamei s’estangar. Çò qui pòt semblar un in.hèrn qu’ei un paradís de carns mescladas.
D’après Nicolau REI-BÈTHVÉDER, Blanc e roi
capdulh : era vila màger
aplicacion orala :
Quau ei eth capdulh de Catalonha ?
> Barcelona qu’ei eth capdulh de Catalonha
Quau ei eth capdulh de Provença ? de Castilha ? d’Itàlia ?
luseish (Biarn) : lutz (Comenge) > que hè lum
har : hèr
clacassejar : shapotejar, criticar
lhèu : bilhèu
briacs estorceders : sadoths a fèt
era horrèra : un tepèr de monde
eth carrat : ací, eth mocador
que’s mèsclan beròi : que’s mèsclan plan
eth arrut : era bramèra
cridassèras : que cridan, que copan eth cap
eth calhavari : eth rambalh, coma entà Carnaval
estangà’s : arrestà’s, trigà’s
Tot çò qui’s vòu divertir que s’amassa au capdulh navarrés a partir deu 6 de julhet. La nueit amistosa que luseish autant com lo dia. Qu’estocionam l’auto au ras deu parc de la Media Luna. Que partim tà har hèsta e hèsta. Lo pair que’m ditz tostemps que los Biarnés hèstan luenh de casa tà que los vesins non poscan pas clacassejar briga. Lhèu qu’a rason pr’amor ací qu’ei plen de Biarnés briacs estorceders.
Dab lo béver, las arenas deus taures que’m semblan estar un blocàs de beton, gigant e immobil, au bèth miei d’ua horrèra arroja e blanca qui viroleja. L’estatua d’Ernest Hemingway, era medisha, dab un carrat vermelh, que hesteja. Lo blanc e l’arroi deus hestaires trebatents que’s mèsclan beròi en ua nueit de garlandas electricas. L’arrut de las bandas cridassèras que destruseish las aurelhas dab un calhavari deus tarribles. N’i a pas mei de civilisacion. Lo monde que bolègan, dançan, cantan, sauteriquejan, caminan, serpejan, s’aiman, beven, arrautan, pishan e tornan béver. E tot aquò que torna començar shens jamei s’estangar. Çò qui pòt semblar un in.hèrn qu’ei un paradís de carns mescladas.
D’après Nicolau REI-BÈTHVÉDER, Blanc e roi
1. Arrevirada
Je lève le doigt pour que le professeur me voie.
La vache meugle pour que son veau n’aille pas trop loin.
Nous partons de bonne heure pour que vous puissiez nous voir.
2. Formatz vèrbes sus aqueth modèle :
sèrp > serpejar (de còps que i a quauqu’un cambiament ortografic…)
pèc >
hòu >
bèstia >
espanhòu >
traste >
hemnassèr >
3. Questions sus eth tèxte
On se passa era accion ?
A quin moment dera jornada ?
D’on ven ua partida deths hestaires ? Perqué ?
Quin semblan era arenas ath narrator ? Perqué ?
Quin son vestits eth monde ?
A qué pòt hèr pensar aquera hèsta ?
Nadau
Qu'èi lissat la camisa,
dab un hèr de lissar
E los pantelons,
Nada vèsta, tà la hèsta,
pas cap de vèsta
Sonque taus orgulhós.
Que ns'èm trobats a quate
mos
Dens la Dus Chivaus,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Que vas har lo cincau.
E tot aquò que va plan,
Ce disè lo pinsan,
nom d’audèth
Si ne tornam pas au ser,
Que tornaram doman,
Si i a brut aus escalèrs,
Que vam tirar los solièrs,
Mès totun aquò que put,
pr’aquò
Ce disè lo cocut.
E hestaires e pintaires
Un cantaire qu’ei un òme que canta...
Sautan los dus pès en l'aire,
E cantaires e dançaires
Sautan los dus pès en cuu.
Lo sorelh qu'estarròca
que crèba, que cansa
Lo mort de set,
Que s'estanca, que s'estanca,
A cada estanquet,
un beveder
Har petar la cantèra,
Dinca l'arrauquèr,
èster arrauc
Hòu, Baptista, pisha viste,
Ací qu'ei lo sequèr.
qu’an set
E las hemnas qui passan
Qu'an l'espiar lusent,
eths uelhs
Damisèla, damisèla,
Ua nueit o tostemps,
Aqueths uelhs qui s'arrapan,
que demòran posats
Tròp chic de temps,
pòc
Hòu, Baptista, pisha viste,
Qu'ei per Diu dejà luenh.
I a la prauba camisa,
Qui n'a pres un còp,
Autan chopa, com la sopa
banhada
De Lostalòt,
Lo cap plen de musica,
Los pès fatigats,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Lo cèu qu'ei estelat.
Nadau
Qu'èi lissat la camisa,
E los pantelons,
Nada vèsta, tà la hèsta,
Sonque taus orgulhós.
Que ns'èm trobats a quate
Dens la Dus Chivaus,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Que vas har lo cincau.
E tot aquò que va plan,
Ce disè lo pinsan,
Si ne tornam pas au ser,
Que tornaram doman,
Si i a brut aus escalèrs,
Que vam tirar los solièrs,
Mès totun aquò que put,
Ce disè lo cocut.
E hestaires e pintaires
Sautan los dus pès en l'aire,
E cantaires e dançaires
Sautan los dus pès en cuu.
Lo sorelh qu'estarròca
Lo mort de set,
Que s'estanca, que s'estanca,
A cada estanquet,
Har petar la cantèra,
Dinca l'arrauquèr,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Ací qu'ei lo sequèr.
E las hemnas qui passan
Qu'an l'espiar lusent,
Damisèla, damisèla,
Ua nueit o tostemps,
Aqueths uelhs qui s'arrapan,
Tròp chic de temps,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Qu'ei per Diu dejà luenh.
I a la prauba camisa,
Qui n'a pres un còp,
Autan chopa, com la sopa
De Lostalòt,
Lo cap plen de musica,
Los pès fatigats,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Lo cèu qu'ei estelat.