|
I |
Las principalas caracteristicas deu parlar de l’ISLA DE BAISH |
|
2 |
|
|
3 |
|
|
4 |
|
|
5 |
|
|
6 |
|
|
7 |
|
|
8 |
|
|
9 |
|
|
10 |
|
|
11 |
|
|
12 |
|
|
13 |
|
|
14 |
|
|
15 |
|
|
16 |
|
|
17 |
|
|
18 |
|
|
19 |
|
|
20 |
|
|
21 |
|
|
22 |
|
|
23 |
|
|
24 |
|
|
25 |
|
|
26 |
|
|
27 |
|
|
28 |
|
|
29 |
|
|
30 |
|
|
31 |
|
|
32 |
|
|
33 |
1-Las principalas caracteristicas deu parlar l’Isla de Baish carac
Le parlar de la region de L’Isla de Baish es occitan. Pertenh tanben au dialècte gascon, mès compòrta plan de trèits deu lengadocian que le costeja. Podèm díser que s’agís d’un gascon plan lengadocianizat. Ende véser mílhor l’especificitat deu parlar l’Isla de Baish le confrontaram au lengadocian estandard e au gascon estandard devath la fòrma d'un tablèu.
|
|
lengadocian |
Gascon de l'Isla de Baish |
Gascon |
Francés |
|
F/H |
filh |
hilh |
hilh |
fils |
|
F intervocalica |
afar |
afar |
ahar |
affaire |
|
F+ consona |
fred |
fred |
hred |
froid |
|
N intervocalica |
luna |
luna |
lua |
lune |
|
metatèsi R |
cabra |
craba |
craba |
chèvre |
|
A prostetic |
riu |
riu |
arriu |
ruisseau |
|
enonciatiu |
son longs |
son longs |
que son longs |
ils sont longs |
|
casuda B |
camba |
cama |
cama |
jambe |
|
1-casuda D |
vendre |
véner |
véner |
vendre |
|
2-casuda D |
prene/ prendre |
prénguer |
préner |
prendre |
|
L / TH |
anhèl |
anhèth |
anhèth |
agneau |
|
R intervocalica |
aquela |
aquera |
aquera |
cette |
|
L final/ U |
ostal |
ostau |
ostau |
maison |
|
Pron. "Lavar" |
[la'ba] |
[la'wa] |
[la'ba] / [la'wa] |
laver |
|
G /GU |
galhard |
galhard |
gualhard |
gaillard |
|
casuda R |
mèstre |
mèstre |
mèste |
maître |
|
iss /ish |
nàisser |
nèisher |
nèisher |
naître |
|
ièr / èr |
pomièr |
pomèr |
pomèr |
pommier |
Le parlar l’Isla de Baish a 7 trèits comuns damb le lengadocian estandard suus 18 d’aqueth tablèu mentre que n’a 11 damb le gascon estandard. Podèm díser que le país de l’Isla de Baish es mes gascon que lengadocian.
2-L’accent tonic (N.B. : Dins aqueste passatge l’accent tonic es marcat en gras) acc to
En occitan, coma en espanhòl, anglés e alemand, quan un mot a mes de 2 sillabas, l’una d’eras pòrta l’accent tonic. La sillaba tonica es la sus laquala la votz fòrça.
a) Accents tonics non escrits.
RÈGLA 1 : Quan un mot es terminat per una vocala, una vocala seguida d’una S, o per la N d’un vèrbe a la 3a persona deu plurau, l’accent tonic es sus l’avant darrèra sillaba. Ex : Gascona (Gasconne), Gasconas (Gasconnes), Cantan (Ils chantent).
RÈGLA 2 : Quan un mot es terminat per una consona o d’una consona + S (aute que la N de la 3a pers. pl. d’un vb), l’accent tonic es sus la darrèra sillaba. Ex : Gascon, Gascons, Cantam (Nous chantons).
RÈGLA 3 : Quan un mot es terminat per un diftongue (Es a díser duas vocalas), l’accent tonic pòrta sus la prumèra de las duas vocalas. Ex : Riu (Rivière), Economias (Économies), Sau (Sel).
b) Accents tonics escrits
Quan un mot pòrta un accent escrit (grèu o agut), l’accent tonic se tròba totjorn sus la sillaba damb l’accent grafic. Accents escrits existent en gascon de l’Isla de Baish : à, é, è, í, ó, ò, ú.
-Mots qu’aubeïssen pas a la règla 1 : An l’accent tonic sus la darrèra sillaba. Ex : Portugués, Cafè, Cantarà, Mercí, Tabó, Aquò, Dessús (Portugais, café, il chantera, merci, tabou, cela, dessus)
-Mots qu’aubeïssen pas a la règla 2 : An l’accent tonic sus l’avant darrèra sillaba. Ex : Màger, Mílhor, Léser, Nèisher, Tóner (Majeur, meilleur, loisir, naître, tondre)
-Mots qu’aubeïssen pas a la règla 3 : An l’accent sus la sillaba avant le diftongue. Ex : Macedònia, Gràcia, Resisténcia, Acadèmia, Polícia, Anóncia (Macédoine, grâce, résistance, académie, police, annonce).
3-Prononciacion (En aqueste tròç l’accent tonic es en italic gras ende la prononciacion figurada de l’exemple) pr
En occitan de l’Isla de Baish totas las letras se disen exceptat quan es indicat en aquera partida.
a) vocalas.
-A en fin de mot se pronóncia [o] quan le mot a mes de duas sillabas. Ex : La rota [la routo], la route.
-AS en fin de mot hèn [os] quan le mot a mes de duas sillabas. Ex: Las lengas [lai lengos], les langues.
-AN de la 3a pers. deu plurau hè [on]. Ex : Ocupan [oucupon], ils occupent.
-A hè [a] dins tots les autes cases. Ex : A (il a ) [a], Casse [kassé], chêne.
-À, accent grèu, hè totjorn [a]. Ex : Mamà [mama], maman.
-E e É hèn [é]. Ex : Comingés [koumingés], commingeois. Petit [pétit], petit.
-È hè [è] coma en francés. Ex : Murèth [murèt], Muret.
-I e Í hèn totjorn [i]. Ex : Mercí [mersi], merci. triste [tristé], triste.
-O e Ó se pronóncian [ou]. Ex : Tolosa [toulouzo], Toulouse. Cangoró [kangourou], kangourou.
-Ò hè [o]. Ex : Tròp [trop], trop.
-U hè [u] coma en francés exceptat dins les diftongues. Ex : Urosa [urouzo], heureuse.
b) Les diftongues.
-AU hè [aou / aw]. Ex : Atau [ataou], ainsi. -ÈU hè [èou / èw]. Ex : Mèu [mèou], miel.
-EU hè [éou / éw]. Ex : Peu [péou], cheveux. -ÒU hè [oou / oou]. Ex : Vòu [boou], il veut.
-IU hè [iou / iw]. Ex : Adiu [adiou], bonjour / au revoir.
-AI hè [aï ] Ex : Mai [maï], mai. -EI hè [éï]. Ex : Rei [reï], roi.
-OI hè [ouille] Ex : Poirir [pouilleri], pourir. -ÒI hè [oï]. Ex : Bòi [boï], bois.
-Dins les triftongues totas las letras se pronóncian, levat UÈI, que hè [èï]. Ex : nuèit [nèït], nuit.
c) Las consonas
-CH hè tch, levat les francismes que hèn ch. Ex : Pichon [pitchounn], petit. Chivau [chibaou], cheval.
-H se pronóncia pas coma la H anglesa o alemanda en l’aspirant. Ex : Hèr [hè], faire.
-ISH (SH en debut de mot) hèn le ch francés.
Ex : Peish [péch], poisson. Shiular
[chioula], siffler.
-LH se pronóncia ly, cf. ll espanhòla o un a pauc coma dins le mot paille en francés. Ex : Palha, [palyo], paille.
-M en fin de mot se pronóncia coma una n dura. Ex : Aimam [aïmann], nous aimons.
-NH se pronóncia coma le gn francés. Ex : Nhac [gnak], morsure.
-N se pronóncia nn, coma en espanhòl. En fin de mot quan es precedit d’una vocala se pronóncia a l’anglesa coma dins le mot dancing. Ex : Le pan [lé pan(g)], le pain.
-NS en fin de mot se pronóncia s. Ex : Les pans [lés pas], les pains.
-R se pronóncia totjorn rotlat coma en espanhòl. La R finala se pronóncia pas. Ex : Aperar [apéra], appeler.
-RN en fin de mot hè r. Ex : Totjorn [toutjour], toujours.
-RS hè ss. Ex : Traversar [trawessa], traverser.
-SN, SL hèn nn e ll. Ex : Disnar [dinna], déjeuner. Bruslar [brulla], brûler.
-TH hè t. Ex : Rastèth [rastèt], râteau.
-TL,
TM hèn ll e mm. Ex : Ròtle [rollé], rôle. Setmana [semmano], semaine.
-V hè b. Entre duas vocalas hè coma le w anglés. Se le mot es d’origina recenta o se es un empront au lengadocian garda sa sonoritat en B. Ex : Vila [bilo], ville. Avèva [awèwo], il avait. Avion [abioun], avion. Novèla [noubèlo], nouvelle.
-Las autas letras son coma en francés.
d) Mots dont la prononciacion s’aluènha de la sua ortografia :
Tanben [tabé], aussi. Bèthlèu [ballèou], bientôt. Benlèu [bélèou], peut-être. Peu [pou], pour le. Suu [sou], sur le. Deu [dou], du. Temps [tems], temps. « Es » dins les mots coma es (vb estar) o l’articles les hèn [eï] e [leï] quan son seguit d’un consona diferenta de c [k], p, t > Es gran [eï grann], les libres [leï libres]. L’article definit pl. “Las” hè [laï] quan es seguit d’una consona diferenta de c [k], p, t. ex : Las vacas [laï bakos].
e) Punt interior :
Se bota un punt a l’interior d’un mot, enter le N o la S e la H, quan se vòu gardar la prononciacion pròpria de la H gascona. Aquò permet d’esvitar la prononciacions fautivas NH (gn) o SH (ch).
Avèm atau : in·hèrn, des·hèita que se pronóncian [inhèrr] e [déshèito] e pas ignèrr e déchèïto.
Aquò permet de plan véser les trèits deu parlar.
QUIN PET
"Le Blasi de Hurgavèrmas èra un òme rengat, meticulós, un pauc maniac mèma. Son gran plaser èra d’aver sos utisses plan alinhats e sas causas en òrde. Cada an, crompavaun lenhèr de pagèras, las ressegava a dimension ende las brutlar dins la cosinèra, chasclava las mès gròssas e las empilava devath le son emban, tan plan alinhadas qu’èra un plaser de las véser.
Mès aqueras pageròtas, aqueras chasclòtas totas prèstas e tan polidas hasèvan enveja. Hasèvan tant enveja que le semblèc au Blasi que son pilòt demingava. Ac voloc sàber au just. Las merquèc, una petita mèrca a eth, una mèrca que se vesèva pas a pena. Èra plan vertat : le panavan las chasclas. Quí podèva estar ?
Le nòste Blasi èra pas òme a hèr tapatge, a cridar son aventura suus teules. Agiscoc autrament. Dambe le virabarquin, te hascoc un trauc a cada chascla de dessús la pila ; empliscoc le trauc de podra de caça ; i tornèc colar la pèth per dessús e es tot.
E un ser, après sopar, que se cauhava davant la cosinèra dambe la sua Maria, entenoguen un gran pet. Pas entà eres. Que non. Entaus vesins.
Dumpèi, l’an pas mès panat arren."
[KINN PÉT. Lé blazi dé hurgobèrmos èro un omé réngat, métikulous, un pawk manyak mèmo. Soun grann plazé èro d’awé souz utissés pla alignats é sas kawzoz énn ordé. Kadan kroumpawo un lényè dé pajèros, laï rrésségawo a diménsioun éndé laï brulla din la kouzinèro, chasklawo laï mès grossoz é laz énpilawo débal lé soun énnbann, ta pla alignados k’èro un plazé dé laï bézé.
Mès akéros pajérotos, akéros chasklotos toutos
prèstoz é ta poulidos hazèwon
énnbéjo. Hazèwon tant énnbéjo ké lé sénnblèk aw
blazi ké soun pilot déminngawo. Ab boulouk sabé
aw just. Laï mérkèk, uno pétito mèrk-a
ét, uno mèrko ké sé bésèwo paz a péno. èro
pla bértat : lé panawon laï chasklos.
Ki poudèwo ésta ?
Lé nosté blazi èro
paz omé a hè tapadjé, a krida soun abéntura sous téwlés.
Ajiskouk awtroménn. Damé lé birobarkinn, té
haskouk un trawk a kado chasklo dé déssus la
pilo ; énnpliskoul lé trawk dé poudro dé kasso
; i tournèk koula la pèt pér déssus é és tout.
É un sé, après soupa, ké sé kawhawo dawann la kouzinèro damé la suo Mariyo, énnténouguén un grann pét. Paz énta érés. Ké nou. Énntaws bézis.
Dunnpèi, l’ann pas mès panat arrén.]
4- L’alfabet (I a 23 letras. Las letras feminas son escritas en gras). alf
A (a), B (be), C (ce), D (de), E (e), F (èfa), G (ge), H (acha), I (i), J (ji), L (èlla), M (èmma), N (ènna), O (o), P (pe), Q (cu), R (èrra), S (èssa), T (te), U (u), V (oè), X (icsa), Z (izèda).
Remèrca : k, w, y s’emplègan pas qu’endeus noms estrangèrs. ex : Una botelha de whisky.
5- L’apostròfe apos : Coma en francés (levat davant la H). Ex : l’escòla, la hemna. l’òme, l’istòria d’Occitania.
6- Articles contractats art.cont : a+le(s) > au(s), au(x). de+les > deu(s), du (des). ende+le(s) > endeu(s), pour le(s).
entà+le(s) > entau(s), chez le(s) o pour le(s). per+le(s) > peu(s), par le(s). sus+le(s) > suu(s), sur le(s).
Existís les articles definits lo, los, -que corresponden a “le, les”- emplegats dins la màger part d’Occitania.
7-Article partitiu art part : Existís pas en gascon (cf esp.) : As trobat pan ? (As-tu trouvé du pain ?). Se podètz remplaçar du per un peu de, podètz eleminar l’article partitiu dins la version gascona de la frasa.
8- Advèrbes de quantitat advqu:
Èi estudiat fòrça leçons (j’ai étudié beaucoup de leçons). Èi plan estudiat la leçon (j’ai bien étudié la leçon).
Èi estudiat regde seriosament (j’ai étudié très sérieusement). Èi un pauc estudiat (j’ai un peu étudié).
9- Formacion deu feminin formfem
a) La règla generala : Ajustam un A a la fin deu mot masculin : Hòrt, hòrta (Fort, forte)
b) Les mots terminats per P, T, C au masculin balhan sovent BA, DA, GA au feminin. Ex : Pèc, pèga. Mainat, mainada. Lop, loba (Niais, niaise. Enfant. Loup, louve)
c) Les mots masculins terminats per IU, AU balhan IVA, AVA o ALA au feminin. Ex : Tardiu, tardiva : (Tardif, tardive). Nau, nava (Neuf, neuve)o Rejau, rejala (Royal, royale).
d) Endeus mots masculins terminats per E, le remplaçam per un A : Liure, liura (Libre)
e) Existís noms comuns irregulars. Ex : Taure, vaca (Taureau, vache), etc...
10- Formacion deu plurau formplu
a) La règla generala : Ajustam un S a la fin deu mot singular. Ex : Blanc, blancs...
b) S’ajusta ES endeus mots terminats per EISH, ST, TZ, Ç. Ex : Peish, peishes (poissons). Prèst, prèstes (prêts). Votz, votzes (voix). Braç, braces (Atencion, remercatz que la cedilha desapareish) (bras).
c) Endeus mots terminats en SC > SQUES. Ex : Disc, Disques.
d) S’ajusta ES o SES endeus mots acabats per S. Ex : Pas, passes. Mes, meses. Anglés, angleses (Atencion, l’accent grafic desapareish).
e) Endeus mots terminats en TH, lo plurau es RES. Ex : Aqueth, Aqueres. Eth, Eres
11- Les comparatius comp
a) Superioritat : mes...que.
Ès mes gran que jo (Tu es plus grand que moi)
b) Inferioritat : mens...que.
Ès mens gran que jo (Tu es moins grand que moi)
c) Egalitat : autan(t)...coma. (cf esp.)
Ès autan gran coma jo (Tu es aussi grand que moi), Ès autant urós coma jo (Tu es aussi heureux que moi). Remèrca : autan s’utiliza davant una consona, autant davant una vocala. Podèm emplegar la fòrma contractada tan(t) au lòc de autan(t), ex : Ès tant urós coma jo.
12- Les sufixes suf
A) Les diminutius : ET(A) : Un gatet (damb sovent una nuància afectuosa). ÒT(A) : Un gatòt (damb sovent una nuància pejorativa). ON(A) : Un gaton (Un petit chat).
B) Les aumentatius : ÀS (ASSA), A una nuància pejorativa : Un gatàs (Un chat gros et vilain).
C) Les collectius pejoratius : ALHA. Ex : La gatalha (L’ensemble, désagréable, des chats).
D) Les frequentatius : EJAR. Sufixe que se junh au radicau d’un vèrbe e qu’indica una accion hèita, generalament repetada, e de còps a una nuància pejorativa. Ex : passejar (promener), professorejar (jouer au professeur)
-Remèrca : podèm cumular les sufixes. Ex : Un gatonet (Un tout petit chat), Un gatonàs (Un vilain petit chat)... Devèm díser qu’existís una bèra tropa d’autes sufixes.
13- Les demostratius dem
A) I a 2 serias de demonstratius correspondent aus 3 adv. de lòc : ací (ici), aquí (là), aciu-delà (là-bas)
m. s. : aqueste celui-ci aqueth celui-là
m. p. : aquestes ceux-ci aqueres ceux-là
f. s. : aquesta celle-ci aquera celle-là
f.p. : aquestas celles-ci aqueras celles-là
natre : çò(ce), açò(ceci) aquò (cela)
B) Ende explicar l’emplec deus diferents demonstratius en occitan, prenguèm un exemple. Imaginam 2 libres. Le prumèr es a portada de la man ; Diram donc : Aqueste libe (ce livre-ci). Le segond se tròba dins vòsta bibliotèca personala ; Diram donc : Aqueth libe (ce livre-là). Aqueth es le demonstratiu mes emplegat.
C) D’aute part, l’article definit seguit de la preposicion de o deu pronom relatiu que revira le francés : celui de, celle de... celui qui, celle qui... Ex : Les que venguen (Ceux qui viennent ), Les de nadau (Ceux de noël), Las de Tolosa (Celles de Toulouse).
14-Les possessius poss. (véser tanben le punt 19-E)
Singular (m/f) Singular (m/f) Plurau (m/f) Plurau (m/f)
Fòrma sense article Fòrma damb article Fòrma sense article Fòrma damb article
(mes emplegada) (mes rara e literària) (mes emplegada) (mes rara e literària)
mon, ma le men, la mia mos, mas les mens, las mias
ton, ta le ton, la tua tos, tas les tons, las tuas
son, sa le son, la sua sos, sas les sons, les suas
nòste, nòsta le nòste, la nòsta nòstes, nòstas les nòstes, las nòstas
vòste, vòsta le vòste, la vòsta vòstes, vòstas les vòstes, las vòstas
lor le lor, la lor lors les lors, las lors
Ex 1 : Es ma cigarreta (C’est ma cigarette). Es la mia cigarreta (C’est ma cigarette) Ex 2 : Son mas cigarretas (Ce sont mes cigarettes) Son las mias cigarretas (Ce sont mes cigarettes).
14- Les adjectius numeraus cardinaus adjnumcar
A) 1 : masc. : un, fem : una, (ua). 2 : masc. : dus, fem : duas. 3 : tres. 4 : quate. 5 : cinc. 6 : siès. 7 : sèt. 8 : ueit. 9 : nau. 10 : dètz. 11 : onze. 12 : dotze. 13 : tretze. 14 : catòrze. 15 : quinze. 16 : setze. 17 : dètz-e-sèt. 18 : dètz-e-ueit. 19 : dètz-e-nau. 20 : vint. 21 : vint-e-un... 29 : vint-e-nau. 30 : trenta. 31 : trenta-un... 40 : quaranta... 50 : cinquanta... 60 : siessanta, seissanta... 70 : setanta... 80 : ueitanta... 90 : navanta, nonanta... 100 : cent... 200 : dus-cents... 999 : nau-cents-navanta-nau... 1000 : mila... 2000 : dus mila... 1000000 : un milion... 1000000000 : un miliard o mila milions.
B) Existís a costat de setanta (70), ueitanta (80), navanta (90), las fòrmas francesadas siessanta-dètz, quate-vints, quate-vints-dètz. Aqueres francismes son a esvitar.
C) I a pas que 1 e 2 qu’an una fòrma especiala endeu feminin.
D) Le e desapareish apuèi 29. Passam de vint-e-nau (29), en deishar trenta, a trenta-un (31).
E) 100 e 20 prenguen la S finala deu plurau cada còp que son multiplicats per una auta chifra.
16- Les adjectius numeraus ordinaus adjnumord
A) 1r : prumèr(a) / prumèr(a),
2d : segond(a), 3è : tresen(a),
4è : quaten(a), 5è : cinquen(a)...
Exceptats ende le 1èr e le 2d, les ordinaus se fòrman a partir deus cardinaus per l’adjoncion deu sufixe EN au masculin e ENA au feminin. Ex : Au maraton Mailís es arribada setena e Joan ueiten (Au marathon Maïlis est arrivée septième et Jean huitième).
B) Unen(a) e Dusen(a) s’emplègan dins les numeraus compausats. Ex : 100è : Cent-unen(a). 302è : Tres-cents-dusen(a).
C) Existís en gascon estandart un aute biais de formar les ordinaus, mès es pas emplegat en Gasconha tolosana. A despart deu 1èr e deu 2d, se remplaçan le EN(A) per AU. Ex : la tresau (la tresena), le dotzau (le dotzen)... Devètz esvitar d’emplegar le francisme en “ièma”.
17- L’ora ora : Notatz qu’en occitan le vèrbe s’acòrda au plurau. Es
una ora (c’est une heure) ; Son tres oras (c’est
trois heures). 15h25 : Son tres oras vint-cinc. 16H15 : Son quate oras e
quart. 20H30 : Son ueit oras e mieja. 22H45 : Son onze oras manca un quart. 0H00 : Es miejanueit. 12H00 : Es mieijorn.
18- Pronoms personaus subjèctes prperssub
A) jo : moi. tu : toi. eth : il. era : elle. nosaus : nous. vosaus : vous. eres : ils. eras : elles
B) Le pronom personau sujècte s’utiliza pas que se volèm insistir particularament (cf esp.).
Ex : T’aimi (je t’aime) Jo, t’aimi (Moi, je t’aime)
19- Pronoms personaus complements prperscomp
A) Me, m’, nos (me, m’, nous). te, t’, vos (te, t’, vous). le, l’, les (le, l’, les). la, l’, las (la, l’, les). se, s’ (se, s’). ac (pronom neutre). le, (lui). lor (leur). ne, ’n, n’ (en). i (y).
B) Les pronoms complements se plaçan davant le prumèr vèrbe, exceptat a l’imperatiu afirmatiu on se plaçan darrèr. Ex : la lenga occitana, la cau aimar (la langue occitane, il faut l’aimer). Cara-te ! (Tais-toi !).
C) L’òrdi deus pronoms. Se i a dus pronoms complements, çò qu’es frequent en occitan, òm respècta un cèrt òrdi qu’avètz ací : 1- le, la, les, las. 2- se. 3- te, vos, me, nos. 4- ne. 5- ac. 6- i. Ex : Te’n prengui duas (Je t’en prends deux). Aquera cançon, la te cantarèi (Cette chanson, je te la chanterai).
D) Remèrca sus AC (le en francés). Le pronom natre es utilizat ende designar una accion, una hèita o un objècte indeterminat. Ex : AC pensi pas (Je ne LE pense pas). AC renvia a un antecedent natre pusqu’es indeterminat e inconegut. Tot au contra, diram : Es dins la carrèra, LE vesi plan (Il est dans la rue, je LE vois bien). Ací, emplegam LE, e pas AC, pr’amor que LE renvia a un antecedent determinat e conegut.
E) Les pr. pers. compl. pòden aver una valor possessiva. Ex : t’as bevut le veire (tu as bu ton verre).
20- Interrogacion. int
A) Adjectius interrogatius : Quin(a) / Quau (Quel, quelle) : S’emplèga generalament quin quan i a una cèrta indeterminacion dins l’interrogacion. S’emplèga quau quan òm a la causida entre daubuns objèctes plan determinats. Ex : QUIN pastís vòu ? (QUEL pastis veut-il ?). Pernod o Ricard, QUAU pastís vòu ? (Pernod ou Ricard, QUEL pastis veut-il ?). Quantes, quantas (combien) : QUANTES bilhets avèm (COMBIEN de billets avons-nous ?) QUANTAS vacas a ? (COMBIEN de vaches a-t-il ?).
B) Pronom interrogatius : Quí (qui), Qué (que), Quau (lequel). Ex : QUÍ parla ? (QUI parle ?). QUÉ dises (QUE dis-tu ?). QUAU vòles (LEQUEL veux-tu ?).
C) Advèrbes interrogatius : Coma (comment), Quant (combien) Ex : COMA vas (COMMENT vas-tu ?). QUANT tòca ? (COMBIEN gagne-t-il ?).
D) Remèrca : Existís en Gasconha tolosana, l’advèrbe interrogatiu Quora (quan). Ex : QUORA arribèc ? (QUAND arriva-t-il ?). Podèm díser tanben : QUAN arribèc.
E) La question que comença per Perqué (pourquoi) hè vénguer una responsa que comença per Pr’amor que (parce que).
21-Traduccion deu en francés : Ne vòli. Me’n vau. N’i a pro. Es arribat en córrer. Èm en
Gasconha.
22- Traduccion de même :
A) Existís le francisme mèma que devètz meslèu esvitar.
B) Même adj. definit medish(es), medisha(s). ex : le medish tè (le même thé). Tu-medish (Toi-même)
C) Même, emplegat coma adj., pronom o advèrbe a l’interior d’una locucion se revira de daubuns biaises. Même si = Quitament se. De la même faiçon = tot parièr, parièr, atau. De même = tanben. Tout de même = Çaquelà.
23- Traduccion de « pour »
A) Generalament, POUR se ditz ENDE. Ex : Canti ende tu (je chante pour toi)
B) Mès, de còps, POUR se pòt díser PER quand le POUR a le sens que seguís :
“en échange de” (escambi). Ex : l’èi crompat per un euro (Je l’ai acheté pour un euro)
“à l’époque de” (temps, data). Ex : Venguerèi per Nadau (Je viendrai pour Noël)
24-Traduccion deu « on » francés :
A) COLLECTIU : Podèm emplegar la 1èra persona deu plurau a la plaça. Avèm ganhat au fot. On(nous) a(avons) gagné au foot. N.B. : Generalament, l’on francés correspon a la 1èra pers. deu pl.
B) GENERALITAT : ÒM o SE + 3ena pers. deu sing. Ex : ÒM bota pas le dit dins una presa electrica. SE bota pas le dit dins una presa electrica. On ne met pas le doigt dans une prise électrique.
C) ACCION D’UN TÈRÇ : 3ena persona deu plurau. Tustan a la pòrta. On frappe à la porte.
25-L’obligacion : Cau trabalhar (il faut...). Deu trabalhar (Il doit...). A de trabalhar (il a à..., il doit...). Me (Te, Nos, Vos) Cau trabalhar (il me faut travailler). Cau que trabalhetz (subj. pr., il faut que vous travailliez).
26-Traduccion deu “c’est moi” francés : En occitan s’utiliza la persona deu vèrbe que correspon au pronom personau. Ex : Soi jo (C’est moi), Ès tu (c’est toi), Es era (c’est elle), Èm nosaus (c’est nous), etc...
27-La reïteracion. Reit Le vèrbe tornar servís tanben a exprimir la repeticion.
Ex : Tornar díser = redire ; Torni legir = je relis ; Tornam hèr = nous refaisons.
28-Incisas inc. Son las proposicions plaçadas entre virgulas, tau que « répondit-il. » En gascon son totjorn introdusidas per ÇA (o CE). Ex : “Entratz e sietatz-vos, ça nos ditz” (“Entrez et assiez-vous, nous dit-il”).
29- La negacion neg
S’ajusta PAS après le vèrbe. Ex : Vas PAS a Tolosa (Tu NE vas PAS à Toulouse).
Atencion, l’occitan manteng le PAS quitament se una segonda negacion pareish après le vèrbe. Ex :
A) Vau pas jamèi a Aush, Je ne vais jamais à Auch. B) Soi pas mes ací, Je ne suis plus ici. C) Aquò es pas arren (res), Cela n’est rien. D) Es pas briga aquò, Ce n’est pas du tout ça. E) I a pas nat problèma, Il n’y a aucun problème. F) I es pas enlòc, Il n’y est nulle part. G) Èi pas que cinc francs, Je n’ai que cinq francs. H) Digun ac sap pas, Personne ne le sait...
30- Concordança deus temps ccdcetps:
|
TEMPS |
PRINCIPALA |
SUBORDONADA |
TEMPS |
|
Indicatiu Present Indicatiu Futur |
La mamà VÒU La mamà VOLERÀ |
que la hilha TRABALHE |
Subjonctiu Present
|
|
Indicatiu passat (preterit, imp....) Condicionau |
La mamà volèva La mamà voleré |
que la hilha TRABALHÈSSE |
Subjonctiu Imperfèit |
31- Imperfèit deu subjontiu / condicionau. subjcond
Idèa de condicion : Imperfèit subjontiu + condicionau. (cf esp.) Ex : Podossi, angueríai au cinèma.
Existís coma en francés SE + Imperfèit indicatiu + condicionau. Ex : SE podèvi, angueríai au cinèma. (Si je pouvais, j’irais au cinéma).
32- Subjontiu present / futur. prstsubfut
Futur remplaçat peu subj. present après QUAN, ÇÒ QUE, AUTANLÈU QUE, (AU)TANT QUE etc... : QUAN auja le bac, serà a la fac (cf anglés, esp.). Haràs ÇÒ QUE volhas. AUTANLÈU QUE partiscan, qu’ac harèi. Minjaratz AUTAN QUE poscatz.
33- LAS CONJUGASONS conj
33.1) Present de l’indicatiu
Vèrbes regulars (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
Vbs en AR : Radicau + i, as, a, am, atz, an. Ex : cantAR, canti, cantas, canta, cantam, cantatz, cantan.
Vbs en IR : Rad. + issi, isses, ís, issèm, issètz, issen. Ex : agIR, agissi, agisses, agís, agissèm, agissètz, agissen.
Vbs en ER : Rad. + i, es, ø, èm, ètz, en. Ex : plànhER, : planhi, planhes, planh, planhèm, planhètz, planhen.
Vèrbes irregulars : ANAR : vau, vas,
va, vam (anam), vatz (anatz), van. AVER : èi, as , a, avèm, avètz, an.
ESTAR / ÈSTER : soi, ès, es, èm, ètz, son. HÈR : hèu (hèi), hès, hè, hasèm (hèm), hasètz (hètz), hèn.
Vèrbes irregulars a la tresena persona deu singular :
-Vbs terminats per SER > TZ : créser (cretz), díser (ditz), ríser (ritz), véser (vetz), plàser (platz), còser (còtz), cóser (cotz)...
-Vbs terminats per LER > U : càler (cau), vàler (vau), vóler (vòu), doler (dòu), soler (sòu)...
-Vbs terminats per VER > U : escríver (escriu), béver (beu) déver / díver (deu / diu), víver (viu), plàver (plau), esmàver (esmau)...
-Vbs terminats per BER > P : recéber (recep), sàber (sap), concéber (concep), càber (cap), apercéber (apercep)...
-Autes vbs irregulars : PÓDER > (pòt). CONÉGUER > (coneish). VÓLER > Vòi (Vòli), vòs (vòles), vòu, volèm, volètz, vòn (vòlen).
Vèrbes a alternància vocalica. (l’accent tonic dins les Ex. son en italicas) la 1a e la 2a personas deu plurau pòrtan pas l’accent (cf espanhòu).
-O/Ò. Ex : PORTAR, pòrti, pòrtas, pòrta, portam, portatz, pòrtan. Se conjugan coma portar : trobar, demorar, póder, vóler, jogar, etc...
-E/È. Ex : PÈRDER, pèrdi, pèrdes, pèrd, perdèm, perdètz, pèrden. Se conjugan coma pèrder : cercar, arrestar, deishar, esperar, etc...
Cambiament ortografics 1a pers.
deu sing.
Vb en ÇAR, començar (comenci). Vb en CAR , cercar (cèrqui). Vb en GAR, jogar (jògui).
Vbs pronominaus. Ex : Se repausar (me..., te..., se..., nos..., vos..., se...). Se’n anar (me’n..., te’n...,se’n..., no’n..., vo’n..., se’n...).
33.2) Passat compausat
Dus auxiliaris coma en francés : AVER o ÈSTER / ESTAR conjugats au present + participi passat.
Les participis passats regulars :
-Participis passats deus vbs en AR (cantar) : mas. sing. : cantat, mas. pl. : cantats, fem. sing. : cantada, fem. pl. : cantadas.
-Participis passats deus vbs en IR (agir) : mas. sing. : agit, mas. pl. : agits, fem. sing. : agida, fem. pl. : agidas.
-Participis passats deus vbs en ER (plànher) : mas. sing. : planhut, mas. pl. : planhuts, fem. sing. : planhuda, fem. pl. : planhudas.
Participis passats irregulars : absòlver (absòut), auferir (aufèrt), còser (cuèit), condúser (conduit), díser (dit), escríver (escrit / escriut), daubrir (daubèrt / daubrit), hèr (hèit), frir (frit), júnher (junt), méter (mes / metut), morir (mòrt), prénguer (pres), ríser (rigut), rómper (rot / romput), tréger (trèit), véser (vist), víver (viscut / vivut).
Conjugason au passat compausat :
-Parlar > AVER. èi parlat / ada, as parlat / ada, a parlat / ada, avèm parlat(s) / ada(s), avètz parlat(s) / ada(s), an parlat(s) / ada(s).
-Sortir > ÈSTER / ESTAR. soi sortit / ida, ès sortit / ida, es sortit / ida, èm sortits / idas, ètz sortits / idas, son sortits / idas.
Causida de l’auxiliari : Se hè coma en francés, a part endeu vèrbe èster / estar que se conjuga eth-medish. Ex : Soi estada garida.
L’acòrd de l’auxiliari : Coma en francés. Remèrca : Les autes temps compausats se conjugan de la medisha faiçon.
33.3) Imperfèit de l’indicatiu
Vèrbes regulars (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
Vbs en AR : Radicau + avi, avas, ava, àvam, àvatz, avan.
Ex cantAR : cantavi, cantavas, cantava, cantàvam, cantàvatz, cantavan.
Vbs IR : R + issèvi, issèvas, issèva, issèvam, issèvatz, issèvan.
Ex agIR : agissèvi, agissèvas, agissèva, agissèvam, agissèvatz, agissèvan
Vbs ER : R + èvi, èvas, èva, èvam, èvatz, èvan.
Ex plànhER : planhèvi, planhèvas, planhèva, planhèvam, planhèvatz, planhèvan.
N.B : Las terminasons deus vèrbes en IR son : Radicau + iss + terminason deus vbs en ER.
Vèrbes irregulars. HÈR : hasèvi, hasèvas, hasèva, hasèvam, hasèvatz, hasèvan. ÈSTER-ESTAR : èri, èras, èra, èram, èratz, èran.
33.4) Passat simple o Preterit
Vèrbes regulars a la fòrma de l’Isla de Baish (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
Vbs en AR : Radicau + ègui, ègues, èc, èguem, èguetz, èguen.
Ex cantAR : cantègui, cantègues, cantèc, cantèguem, cantèguetz, cantèguen.
Vbs IR : R + iscogui, iscogues, iscoc, iscóguem, iscóguetz, iscoguen.
Ex agIR : agiscogui, agiscogues, agiscoc, agiscóguem, agiscóguetz, agiscoguen.
Vbs ER : R + ogui, ógues, oc, óguem, óguetz, oguen.
Ex plànhER : planhogui, planhogues, planhoc, planhóguem, planhóguetz, planhóguen.
Vèrbes regulars a la fòrma mes generala de la Gasconha orientala (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
Vbs en AR : Radicau + èi, ès, èc, èm, ètz, èn. Ex cantAR : cantèi, cantès, cantèc, cantèm, cantètz, cantèn.
Vbs IR : R + iscoi, iscós, iscoc, iscom, isscotz, iscón. Ex agIR : agiscoi, agiscós, agiscoc, agiscom, agiscotz, agiscón.
Vbs ER : R + oi, ós, oc,
om, otz, ón. Ex plànhER : planhoi, planhós,
planhoc, planhom, planhotz, planhón.
Vèrbes
irregulars (Es balhada unicament la 3 p.s.) : anar (angoc...),
créser (cregoc...), díser (digoc..), hèr (hascoc...),
ríser (rigoc...), véser (vejoc o vesoc...), víver (viscoc
o vivoc...).
33.5) Futur de l’indicatiu
Vèrbes regulars dambe les infinitius en AR, IR, ER, (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
-Vèrbe a l’infinitiu + èi, às, à, am, atz, àn. Ex : cantAR, cantarèi, cantaràs, cantarà, cantaram, cantaratz, cantaràn.
Vèrbes irregulars :
-Vbs terminats en VER se conjugan coma AVER : aurèi, auràs, aurà, auram, auratz, auràn. Béver (beurèi...), escríver (escriurèi...).
Cau notar qu’existís una conjugason regulara endeus aquestes vèrbes en VER, mès es pas tròp emplegada. Ex : Aver (averèi...).
-Vbs terminats en SER se conjugan coma DÍSER : dirèi, diràs, dirà, diram, diratz, diràn. Créser (creirèi...), véser (veirèi...).
Cau notar qu’existís una conjugason regulara endeus aquestes vèrbes en SER, mès es mens emplegada. Ex : Díser (diserèi...).
-Vb HÈR : harèi, haràs, harà, haram, haratz, haràn. -Vb ESTAR / ÈSTER : serèi, seràs, serà, seram, seratz, seràn.
-Vb ANAR : anguerèi, angueràs, anguerà, angueram, angueratz, angueràn.
33.6) Condicionau
Vèrbes regulars dambe les infinitius en AR, IR, ER, (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
-Vèrbe a l’infinitiu + í o íai, és, é, em, etz, én. Ex : cantAR, cantarí o cantaríai, cantarés, cantaré, cantarem, cantaretz, cantarén.
Remèrca : La fòrma en íai ende la prumèra persona deu singular es limitada a l’Isla de Baish, í es mes espandit en Gasconha.
Vèrbes irregulars :
-Vbs terminats en VER se conjugan coma AVER : aurí o auríai, aurés, auré, aurem, auretz, aurén.
Cau notar qu’existís una conjugason regulara endeus aquestes vèrbes en VER. Ex : Aver (averí...).
-Vbs terminats en SER se conjugan coma DÍSER : dirí o diríai, dirés, diré, direm, diretz, dirén.
Cau notar qu’existís una conjugason regulara endeus aquestes vèrbes en SER. Ex : Díser (diserí...).
-Vb HÈR : harí o haríai, harés, haré, harem, haretz, harén.
-Vb ESTAR / ÈSTER : serí o seríai, serés, seré, serem, seretz, serén.
-Vb ANAR : anguerí o angueríai, anguerés, angueré, anguerem, angueretz, anguerén.
33.7) Present deu Subjontiu
Vèrbes regulars (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
Vbs en AR : Radicau + i o ei, es,
e, em, etz, en.
Ex : cantAR, : canti o càntei, cantes, cante, cantem (càntem), cantetz (càntetz), canten.
Vbs IR : R. + isqui o íscai, iscas, isca, iscam, iscatz, iscan.
Ex : agIR, agisqui o agíscai, agiscas, agisca, agiscam (agíscam), agiscatz (agíscatz), agiscan.
Vbs ER : R + i o ai, as, a, am, atz, an.
Ex : plànhER, planhi o plànhai, planhas, planha, planham (plànham), planhatz (plànhatz), planhan.
N.B. : Las fòrmas en ei, íscai, ai ende la 1a pers. deu sing. son limitadas a l’Isla de Baish, i o isqui son mes espandits en Gasconha. Podèm trobar a la 1a e 2a pers. deu pl. vèrbes que son accentuats sus l’abans darrèra sillaba, es la fòrma mes frequenta a l’Isla de Baish.
Vèrbes irregulars (Ací es balhada la 3a pers.deu sing. sonque) : anar (angue), aver (auja), càler (calha), créser (crega), díser (diga), èster-estar (sia), hèr (hasca), póder (posca), ríser (riga), sàber (sabra), véser (veja), víver (visca), vóler (volha)...
33.7) Imperfèit deu Subjontiu
Vèrbes regulars (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
Vbs AR : Radicau + èssi, èsses, èsse, èssem, èssetz, èssen. Ex cantAR : cantèssi, cantèsses, cantèsse, cantèssem, cantèssetz, cantèssen.
Vbs IR : R + iscossi, iscosses, iscosse, iscóssem, iscóssetz, iscossen.Ex agIR : agiscossi, agiscosses, agiscosse, etc...
Vbs ER : R + ossi, osses, osse, óssem, óssetz, ossen. Ex plànhER : planhossi, planhosses, planhosse, planhóssem, planhóssetz, etc...
N.B : Las terminasons deus vèrbes en IR son : Radicau + isc + terminason deus vbs en ER.
Vèrbes irregulars : anar (angossi...), créser (cregossi...), díser (digossi...), hèr (hascossi...), ríser (rigossi...), víver (viscossi o vivossi...).
33.8) Imperatiu
Vèrbes regulars (l’accent tonic dins les exemples es en italicas) :
Vbs
en AR : 2 pers. sing. Rad. + a, 1 pers. pl. Rad. + em, 2 pers.
pl. Rad. + atz. Ex cantAR : canta, cantem,
cantatz.
Vbs en IR : 2 pers. sing. Rad. + ís, 1 pers. pl. Rad. + iscam (o issèm), 2 pers. pl. Rad. + issètz. Ex agIR : agís, agiscam, agissètz.
Vbs en ER : 2 pers. sing. Rad. + ø, 1 pers. pl. Rad. + am (o èm), 2 pers. pl. Rad. + ètz. Ex plànhER : planh, planham, planhètz.
Remèrcas : La 2 pers. sing. de l’imp. veng de la 3 pers. sing. deu pres.de l’ind. La 1 pers. pl. de l’imp. veng de la 1 pers. pl. deu subj. pres. (Podèm trobar ende las 1 pers. pl. de l’imp., a costat de la nòrma, una fòrma en èm peus vbs en ER e en issem peus vbs en IR). La 2 pers. pl. de l’imp. veng de la medisha pers. deu pres. de l’ind..
Vèrbes irregulars : ANAR : vai, anem, anatz. AVER : auja, aujam, aujatz. ÈSTER : sias, siam, siatz. VÉNGUER : vèni, vengam, venguètz. TÉNGUER : tè, tengam, tiètz.
L’imperatiu negatiu : S’emplèga le Subjontiu Present. Ex : cantAR, cantes pas... agIR, agiscas pas... plànhER, planhas pas...
33.9- Exemples de tres vèrbes regulars conjugats a totes les temps
CANTAR SENTIR BÀTER
Present indicatiu Present indicatiu Present indicatiu
canti sentissi bati
cantas sentisses bates
canta sentís bat
cantam sentissèm batèm
cantatz sentissètz batètz
cantan sentissen baten
Imperatiu Imperatiu Imperatiu
canta (cantes pas) sentís (sentiscas pas) bat (batas pas)
càntem (càntem pas) sentíscam (sentíscam pas) bàtam (bàtam pas)
cantatz (càntetz pas) sentissètz (sentíscatz pas) batètz (bàtatz pas)
Imperfèit indicatiu Imperfèit indicatiu Imperfèit indicatiu
cantavi sentissèvi batèvi
cantavas sentissèvas batèvas
cantava sentissèva batèva
cantàvam sentissèvam batèvam
cantàvatz sentissèvatz batèvatz
cantavan sentissèvan batèvan
Futur Futur Futur
cantarèi sentirèi baterèi
cantaràs sentiràs bateràs
cantarà sentirà baterà
cantaram sentiram bateram
cantaratz sentiratz bateratz
cantaràn sentiràn bateràn
Condicionau Condicionau Condicionau
cantaríai sentiríai bateríai
cantarés sentirés baterés
cantaré sentiré bateré
cantarem sentirem baterem
cantaretz sentiretz bateretz
cantarén sentirén baterén
Preterit Preterit Preterit
cantègui sentiscogui batogui
cantègues sentiscogues batogues
cantèc sentiscoc batoc
cantèguem sentiscóguem batóguem
cantèguetz sentiscóguetz batóguetz
cantèguen sentiscoguen batoguen
Present subjontiu Present subjontiu Present subjontiu
càntei sentíscai bàtai
cantes sentiscas batas
cante sentisca bata
càntem sentíscam bàtam
càntetz sentíscatz bàtatz
canten sentiscan batan
Imperfèit subjontiu Imperfèit subjontiu Imperfèit subjontiu
cantèssi sentiscossi batossi
cantèsses sentiscosses batosses
cantèsse sentiscosse batosse
cantèssem sentiscóssem batóssem
cantèssetz sentiscóssetz batóssetz
cantèssen sentiscossen batossen
Participi passat Participi passat Participi passat
cantat(s),
cantada(s)
sentit(s),
sentida(s)
batut(s), batuda(s)
Gerondiu Gerondiu Gerondiu
en cantant / en cantar en sentint / en sentir en batent / en bàter
Nicolau Rei Bèthvéder. 2000.
S’avètz de questions escrivètz a : n.reibethveder@free.fr
Mercés a Pèire Lassèrra ende sos rensenhaments.