Jòcs dels provèrbis

retorn pagina de presentacion

 

objèctius / reorganisar de provèrbis : saviesa populara - los òmes - la vinha

 

Objèctius :

- Compréner un enonciat en reactualisant de coneissenças passivas

- Trabalhar en grop e tirar profièch de çò que sabon los autres

- Revalorisar e reactualisar las coneissenças que venon de l'ostal

- Parlar

Public :

- Licèu, Collègi

Moment :

Quora que siá dins l'annada, en ligam amb los tèxts estudiats

Mesa en òbra (un quart d'ora a la fin d'un cors o a la debuta)

- Far trabalhar los elèvas per grops de dos, tres o quatre

- Donar a cada grop una lista de provèrbis a completar e una envolopa amb l'autra mitat dels provèrbis en desòrdre

- Cada grop deu reconstituir los provèrbis lo mai vite possible

- Un compte rendut es fach oralament

- Cadun causís de recopiar sul quasèrn lo o los provèrbis que li agradan mai e ensaja de justificar oralament sa causida.

Seguida :

Recèrca d'autres provèrbis a l'ostal o en defòra del licèu

ennaut

 

 

1. Reorganisar los provèrbis

SAVIESA POPULARA

 

debuta

fin

1. Que paga a l'avanci

a) fa pàisser.

2. Filhas a marida :

b) es totjorn tròp matin.

3. Can que japa

c) que n'a pas ne patís.

4. Cal tirar la lèbre

d) gafa pas.

5. Que a de biais se'n servís

e) es mal servit.

6. Cada aucèl

f) fotut tropèl a gardar.

7. per pagar o morir

g) quand passa.

8. Tusta lo fèrre

h) tròba son niu bèl.

9. Que fa nàisser

i) quand es caud.

10. Val mai un que sap

j) que cent que cèrcan.

 

 

debuta

fin

1. Los amics son coma los melons

a) dins lo meteis panièr

2. Aur, amics, vin, servidor :

b) garda l'ostal segur.

3. Per se conéisser coma cal,

c) cal aver manjat ensemble un sac de sal.

4. Cal pas metre totes los uòus

d) fòrça de falses pauc de bons.

5. Que son vesin vòl criticar,

e) val mai que bòria e que caval.

6. Que se fa tròp doç

f) las moscas lo manjan.

7. De bon plant planta ta vinha :

g) de bon sang marida ta filha.

8. Un òme mal maridat

h) lo pus vièlh es lo melhor.

9. Brava femna dins un ostal

i) que s'agache, se calarà.

10. Lo pan dur

j) valdriá mai que siaguèsse penjat.

 

 

debuta

fin

11. Decont i a de pan e de vin

k) son tres mestièrs que valon pas gaire.

12. Lo que a de vin dins sa cava

l) abans d'aver la lèbre.

13. Que se grata quand se prus

m) amb lo bèc.

14. Ventre sadol

n) gafa pas.

15. Compta puslèu sus ton ase

o) cèrca pas bregas.

16. Can que japa

p) que sul caval del vesin.

17. Las polas pòdon

q) fa pas tòrt a degús.

18. Crompes pas lo lard

r) beu quand aquò li agrada.

19. Jogaire, pescaire e caçaire

s) lo rèi pòt venir.

 ennaut

 

 

2. Trobar la comparason que conven

D'un òme se pòt dire :

1.es cargat d'argent

coma

a) una agaça.

2.es gloriós

coma

b) un enfant que ven de nàisser.

3.es panaire

coma

c) una cloca amb tres poletons.

4.es magre

coma

d) un muòl.

5.es innocent

coma

e) la justiciá.

6.es testut

coma

f) un pavon.

7.es embarrassat

coma

g) un rat amb tres noses.

8.es polit

coma

h) un can de nièiras.

9.es caput

coma

i) un pesolh sus una camisa blanca.

10.es fòrt

coma

j) un can.

11.es redge

coma

k) un martèl d'enclutge.

12.es golaud

coma

l) un sòu tot nòu.

13.es conflat

coma

m) un buòu.

14.es roge

coma

n) un calelh.

15.es embarrassat

coma

o) una escarabissa.

 ennaut

 

3. Reorganisar los provèrbis

Lo vin

debuta

fin

1. Polida filha

a) amb ton vin cal convidar.

2. Se vòls aver la filha

b) pana cinc sòus al medecin.

3. Femna de vin

c) es repais d'ase.

4. Femna que pren un pintonaire

d) lo rèi pòt venir.

5. Decont i a de pan e de vin

e) femna de res.

6. Quand lo vin es tirat

f) val una vinha.

7. Repais sens vin

g) de bon sang marida ta filha.

8. Val mai beure un gòt de vin

h) donan a la vida un melhor gost.

9. Après la sopa un còp de vin

i) que parlar mal del vesin.

10. Vin, solelh, amor e cançons

j) lo cal beure.

11. Se ton plaser vòls partejar

k) fa pas, segur, un bon afaire.

12. De bon plant empèuta ta vinha

l) te cal portar botelha.

 ennaut