retorn pagina :
documents istorics
1.
Declaracion dels dreches de l'òme e del ciutadan / 2. mapa del país occitan / 3. mapa de Miègjorn-Pirenèus de completar / 4. Lo tractat de Roma / 5. Churchil : idèa d'un Conselh de l'Euròpa (1946) / 6. Declaracion de Robert Schuman (1950) / 7. La levada en massa (1793) / 8. Lo manifèste del Duc de Brunsoic / 9. Lo manifèste dels egals (1797) / 10. La lei dels suspèctes (17.09.1793) / 11. La paur del camin de fèr (1835) / 12. Lo Decret de Berlin (1806) / 13. La contrabanda a Hamborg / 14. L'apel del Papa Urban II (1095) / 15. La mòrt negra (sègle XIV) / 16. Las obligacions del paisan (sègle XII) / 17. La ceremonia de l'omenatge (sègle XII) / 18. Las obligacions del vassal (1007) / 19. Cossí òm ven vassal (1127) / 20. Cossí òm ven chivalier (sègle XII)
|
1. Declaracion dels dreches de l'òme e del ciutadan article 1 : Los òmes naisson e demòran liures e egals en dreches. Las diferéncias socialas devon èsser fondadas sus l'utilitat comuna. article 2 : La tòca de tota associacion politica es la conservacion dels dreches naturals e perpetuals de l'òme. Aqueles dreches son : la libertat, la proprietat, la securitat, la resisténcia als ofegaires. article 3 : Lo principi de tota sobeiranetat residís essencialament dins la nacion. Cap de còs, cap d'individus pòt pas far exercici de son autoritat se ne ven pas directament. article 4 : La libertat consistís a poder far tot çò que noi pas als autres. (...) article 6 : La lei es l'expression de la volontat generala (...). Deu èsser la meteissa per totes, siá que proteja, siá que punisca. article 7 : Cap d'òmes pòt pas èsser acusat, arrestat, ni mai detengut en defòra de las situacions previstas per la lei, e segon las condicions qu'a prescrichas. (...) (...) article 10 : Degun deu èsser inquietat per sas opinions quitament religiosas. article 11 : La liura comunicacion de las pensadas e de las opinions es un dels dreches los mai precioses de l'òme ; tot ciutadan pòt donc parlar, escriure, estampar liurament. (...) article 13 : Per l'entreten de la fòrça publica, e per las despensas d'administracion, una contribucion comuna es necessària, deu èsser egalament repartida entre totes los ciutadans, en rason de lors capacitats. (...) (...) (...) article 17 : La proprietat es un drech qu'es pas alienable e qu'es sagrat, degun pòt pas n'èsser privat, levat se la necessitat publica, o exigís e a la condicion d'una indemnitat justa e prealabla. |
|
2. Mapa del país occitan |
|
3. Mapa de Miègjorn-Pirenèus de completar |
|
article 4 : 1) La realizacion de las tascas fixadas de la comunautat es assegurada per una Assemblada, un Conselh, una Comission e una Cort de Justicia. Cada institucion opèra dins las limitas de las atribucions que son conferidas per aquel tractat. 2) Lo Conselh e la Comission son assistits d'un Conselh economic e social qu'a de foncions consultativas. |
|
5. Churchil : idèa d'un Conselh de l'Euròpa (1946) "Nòstra tòca deu èsser de crear e de far créisser l'Organizacion de las Nacions Unidas. Jos la direccion e dins lo quadre d'aquela organizacion mondiala, nos cal tornar crear la familha europenca dins un quadre regional que s'apelarà benlèu los Estats-Units d'Euròpa, e lo primièr pas practic serà de constituir un Conselh de l'Euròpa. Se, primièr, totes los estats d'Euròpa pòdon pas acceptar o son pas en mesura de far partida d'aquela Union, nos cal pasmens contunhar de recampar e d'organizar los que i consenton e que o pòdon". |
|
6. Declaracion de Robert Schuman (1950) - L'Euròpa se farà pas d'un sol còp (...). Se farà per de realizacions concretas, creant primièrament una solidaritat de fach... - Lo govèrn francés prepausa de plaçar l'ensemble de la producion franco-alemana de carbon e d'acièr, jos una Nauta Autoritat comuna, dins una organizacion dubèrta a la participacion dels autres païses d'Euròpa. - La solidaritat de produccion que serà aital nosada mostrarà qu'una guèrra entre la França e l'Alemanha ven, non solament, impensabla, mas materialament impossibla. Aquela producion serà presentada a l'ensemble del mond sens nivèl de vida e al progres de las òbras de patz... Per la mesa en comun de producions de basa e l'institucion d'una Nauta Autoritat novèla, que la decisions, ligaràn la França, realizarà los primièrs passes cap a una Federacion. - S'agís pas de fusionar los Estats, de crear un super-estat. Nòstres estats europencs son una realitat istorica : serà impossible de los far desaparéisser. La diversitat es plan urosa. |
|
Tre aquel mometn, dusca a l'evacuacion del territòri de la Republica pels enemics, totes los Franceses son en requisicion permanenta pel servici de las armadas. Los joves s'aniràn batre, los òmes maridats fargaràn las armas e transportaràn las subsisténcias, las femnas faràn de tendas, de vestits e serviràn dins los espitals : los vièlhs se faràn portar sus las plaças publicas per excitar lo coratge dels guerrièrs, presicar l'òdi dels reis e l'unitat de la Republica. Los ostals nacionals seràn convertits en casèrnas, las plaças publicas en talhièrs d'armas, lo pertèrra de las cavas serà lessivat per ne tirar la salpètra. Los cavals de sèla seràn preses per completar lo còs de la cavalariá, los cavals de trach, en defòra d'aqueles que son emplegats per l'agricultura menaràn l'artilhariá e los viures. |
|
8. Lo manifèste del Duc de Brunsoic La vila de París e totes sos estajants... seràn tenguts de se sometre, sul pic e sens esperar, al Rei. (L'Emperaire e lo Rei de Prussa) rendon personalament responsables de totes los eveniments, sus lor cap, per èsser jutjats militarament, sens esper de perdon, totes los membres de l'Assemblada Nacionala, del despartament, del district, de la municipalitat e de la garda nacionala de París. Se lo castèl de las Teulariás es forçat o insultat, s'es facha la mendra violença al Rei, a la Reina o a la familha reiala, (l'Emperaire e lo Rei de Prussa) ne tiraràn una venjança exemplara. |
|
9. Lo manifèste dels egals (1797) Pretendèm, d'ara endavant, viure e morir egals, coma sèm nascuts : volèm l'egalitat vertadièra o la mòrt; Lq Revolucion francesa es pas que l'anóncia d'una autra revolucion plan mai granda, plan mai solemna, e que serà la darrièra. Volèm pas solament l'egalitat escricha dins los dreches de l'òme : la volèm demest nosaus, jol teulat de nòstres ostals (...) Demandam la comunautat dels bens. Pas mai de proprietat individuala, la tèrra es pas de degun : los fruches son de tot lo monde. Desapareissètz, revoltantas diferéncias dels rics e dels paures, dels grands e dels pichons, dels mèstres e dels vailets, dels governants e dels governats. (...) Pòble de França, proclama amb nosaus la Republica dels egals. Gracchus BABEUF e Silvan MARECHAL |
|
10. La lei dels suspèctes (17de Setembre de 1793) article primièr : Sens esperar, aprèp la publicacion d'aqueste decret, tot lo mond suspèctes que se tròban dins lo territòri de la Republica e que son encara en libertat seràn meses en estat d'arrestacion.article segond : Son designats suspèctes : 1) Los que, siá per lor comportament, siá per lors relacions, siá per lors prepaus o per lors escriches, se son mostrats partidaris de la tirania, del federalisme, e enemics de la libertat. 2) Los que poiràn pas justificar (...) de los mejans d'existéncia e de la realitat de lors devers civics. 3) Los qu'an pas aguts de certificats de civisme. |
|
11. La paur del camin de fèr (1835) Lo passatge tròp rapide d'un climat a un autre aurà sus las vidas respiratòrias un efièch mortal. Lo moviment de trepidacion menarà de malautiás nerviosas, mentre que la succession rapida dels imatges entrainarà d'inflamacions de la retina. La posca e lo fum ocasionaràn de bonquitis. Enfin, l'ansia dels perilhs tendrà los viatjaires dins una alerta perpetuala e serà la debuta d'infeccions cerebralas. per una femna emprenhada, tot viatge en camin de fèr entrainarà un avortament. De sòcis e l'Academia de medecina de Lion |
|
12. Lo Decret de Berlin (1806) En nòstre palais imperial de Berlin, lo 21 de decembre de 1806 (...) article primièr : Las isclas britanicas son declaradas e estat de blocatge. article 2 : Tot comèrci e tota correspondéncia amb las isclas britanicas son interdiches. article 3 : Tot individu subjècte de l'Anglatèrra, que serà trobat dins los païses ocupats per nòstras tropas, o per las de nòstres aligats, serà fach prisonièr de guèrra. (...) |
|
Los enterraments se succedissián d'un biais espaventós. Un d'aqueles gardas aguèt, aquel jorn, la fantasia de portar a sa boca la pica de fèr qu'aviá emplonsada dins un d'aqueles tombarèls d'arena que los obrièrs portavan cada jorn en quantitat per las bastisons en vila e la trobèt sucrada. Aquesta indicacion li fasent reconéisser quelo contengut del carriòl èra de cassonada, introducha faudulosament e travestida per un pauc d'arena, òm volguèt, per prudéncia, furgar tanben dins los carriòls dels mòrts que dintravan del servici funèbre : òm los trobèt comols de sucre. |
|
14. L'apel del Papa Urban II (1095) Es urgent de portar en preissa l'ajuda tan sovent promesa a vòstres fraires d'Orient. Los Turcs e los Arabs los an atacats. Selos daissatz far sens resistir, van espandir lor ersa mai largament sus fòrça servidors de Dieu. Es per aquò que vos prègui de portar ajuda als adorators del Crist. Se los que van aval perdon la vida pendent lo viatge sus tèrra o sus mar o dins la batalha contra los pagans, lors pecats seràn perdonats a-n-aquel moment. Que los qu'èran aperavant acostumats a combatre malament, en guèrra privada, contra los fidèls, se baten contra los infidèls. |
|
- Èran malauts que dos o tres jorns e morissián rapidament, lo còs gaireben san. Avián tot còp de grossors jos las aissèlas e dins l'engue ; èra un signe infalhible de mòrt. La malautiá e la mòrt venián per relacion e per contagion. Lèu, dins fòrça endreches, sus vint abitants, ne demorava pas que dos en vida. - L'idèa que la mòrt veniá d'una infeccion de l'aire e de las aigas faguèt imputar als Josius la corrupcion dels poses. Lo mond s'insugiguèron dons crusèlament contra eles. Joan de Venette - Cronica latina |
|
16. Las obligacions del paisan (sègle XII) Devon menar la peira Cada còp qu'òm pòt n'aver besonh Sens protestar ni far oposicion. Totjorn al forn e al molin Son mai asservits que de cans Devon aquel trabalh cada còp Que lo senhor vòl far bastir. Puèi, cal curar lo fossat Cadun deu i anar amb sa força. Lo primièr servici regular de l'annada D'assegurar per la Sant-Joan Es la dalhada dels prats. Puèi, aprèp lo recampament de la recòlta Sa liurason al castelet Quand òm voldrà plan lor far saber. Devon alara copar los blats Ne far una pila de palha, los preparar Lo sergent de tasca secuta lo vilan. Li cal cargar la tasca dins sa carreta La portar a la granja de la tasca. Quand a son blat a el, demòra Expausat al vent e a la pluèja, Es son grand pensament pel vilan Que son blat es demorat sul camp Ont risca de tan grands degalhs. Aprèp ven Nòstra-Dòna en Setembre Que cal lo porcatge tornar Se lo vilan a uèit tessons Ne prendrà los dos mai bèls. A Nadal devon las galinas A Pascas fèsta que Dieu a facha Devon los motonatges. E ven la Sant-Denís Que los vilans son esbaits Lor cal lor cens pagar Se pòdon pas pagar lo bon jorn Son a la merce de lor senhor. Wace - La cançon dels vilans de Verson |
|
17. La ceremonia de l'omenatge (sègle XII) - Lo comte demandèt al futur vassal se voliá venir son òme sens resèrva, e aquel respondèt : "o vòli" ; e sas mans juntas dins aquelas del comte que las sarrèt, s'aliguèron per un poton. - Aprèp, lo qu'aviá fach omenatge engatgèt sa fe per aqueles mots : "Prometi dins ma fe d'èsser fidèl tre aquel moment al comte Guilhèm e de li gardar contra totes e entièrament mon omenatge, de bona fe e sens engana.", jurèt aquò sus la reliquia dels sants. - Puèi, lo comte balhèt un feu a totes los que li avián promes seguretat e fach omenatge per jurament. Galbert de Bruges - Istòria del murtre de Carles Lo Bon, Comte de Flandre |
|
18. Las obligacions del vassal (1007) - Un senhor parla a son vassal : "Cò que vòli de vos, es la seguretat de ma vida, de mas tèrras, las que possedi dejà e las que cromparai gràcia a vòstre conselh , es que me portetz vòstra ajuda contra totes, levat la fidelitat deguda al Rei de França ; que metatz vòstre castèl de Vendome a ma disposicion e a la de mos vassals." Fulbert de Chartres a Renaud de Vendome |
|
19. Cossí òm ven vassal (1127) En primièr, lo Comte de Flandre demandèt al futur vassal se voliá venir un de sos òmes sens esitar, e el respondèt : "o vòli". Puèi, sas mans juntas dins las del Comte que las estrenhèt, se faguèron un poton. En segond luòc, lo qu'aviá fach omenatge prestèt aquel jurament : "prometi amb fe d'èsser fidèl tre aquel moment al Comte Guilhèm e de gardar contra totis e entièrament mon omenatge, de bona fe e sens enganas". Jurèt aquò sus las reliquias dels sants. Enfin, amb un baston qu'aviá a la man, lo Comte li balhèt las investituras. (lo baston simboliza lo fèu qu'es balhat). |
|
20. Cossí òm ven chivalier (sègle XII) Lo senhor se baissa e li cauça l'esperon drech, coma la costuma o voliá de qualqu'un qu'adobava un chivalièr. Los escudièrs son nombroses a l'entorn : cadun se maina per l'armar. Lo senhor pren l'espasa , la li cencha e li balha la colada. "En vos balhant l'espasa, li diguèt, vos balhi l'òrdre de la chivalariá, que vòl pas de la bassessa. Bèl fraire, sovenèt-vos que se vos cal combatre, se vòster adversari vençut vos demanda mercé, vos en prègui, escotatz-lo e lo tuetz pas exprès. Se vos arriba de trobar dins la misèria, un òme o una femna, una dòna o una domaisèla, conselhatz-los, se vesètz una solucion e se aquela solucion es en vòstre poder : aital faretz plan. Enfin, recomandacion plan importanta, anatz sovent a la glèisa pregar lo Creator de totas causas qu'aja pietat de vòste eime e que vos garde dins lo sègle coma son fisèl crestian". Lo senhor fa alara sus el lo signe de la crotz e, la man levada, ajusta : "Bèl sire, que Dieu vos garde e vos mene ! Sètz impacients de partir. Anatz donc e adieu." Chrétien de Troyes - Perceval |