JÒCS e APRENDISSATGE LINGÜISTIC
retorn pagina d'introduccion / tèmas
Jòc de l'Occitania - Jòc de la sèt familhas - Jòc "Qual es ?" - Jòc dels mestièrs
Jòc del mercat - Jòc dels costums occitans
Material:
* una correguda-supòrt del jòc: 120 casas que pòrtan un numerò.
Qualquas casas correspondon a las pròvas descrichas sus la règla del jòc.
* De pions de colors diferentas per identificar los jogaires.
* Dos dats.
* La règla del jòc.
Principi del jòc:
- Lo nombre de jogaires es pas limitat.
- Es lo classic jòc de l'auca. A ganhat lo primièr jogaire qu'arriba a la casa 120.
Interèsses pedagogics:
* la numeracion: comptar fins a 120. las datas.
* la conjugason: lo present, lo futur e los remps compausats.
l'imperatiu e las diferentas faiçons de donar d'òrdres.
* los acòrdis dels participis passats.
* l'iniciacion a divèrses aspèctes de la cultura occitana: de tradicions, d'episòdis de la Crosada , la geografía e l'agricultura.
* la localisacion de las regions occitanas e de qualquas vilas.
Desrotlament del jòc:
Material: 42 cartas
-familha Solièrs
-familha Davantal lo pairin /la mairina
-familha Lunetas
-familha Cotillon lo paire / la maire
-familha Cacha-còl
-familha Paraplueja lo dròlle / la dròlla
-familha capèl
Interèsses pedagogics:
-lo vocabulari de la familha
-lo vocabulari dels vestits
-lo genre
-los vèrbs aver, anar e demandar al present
-l'afirmacion e la negacion
-l'imperatiu
Principis del jòc:
* Es lo classic jòc de las sèt familhas.
* A ganhat lo jogaire qu'a pas mai de cartas solas e qu'a completat totas sas familhas.
Desrotlament del jòc:
-Se barreja las cartas e se las distribuís.
-Cada jogaire, a la debuta, a cinc cartas. Las cartas que restan forman 3lo potz".
-Cada jogaire a son torn demanda a un autre jogaire una carta que li manca per fargar una de sas familhas:
-"A tu, Joan, te demandi una carta ...dins la familha Davantal,voli lo paire.
-Oc, si que l'ai! L'as aquí!
-Plan mercè!"
Dins aquel cas, lo jogaire pòt cotunhar de demandar(a la meteissa persona o cambiar) una altra carta.
Mas se la responsa es:
-"Non, l'ai pas, vai-t'en al potz!"
lo jogaire pren del potz una novèla carta e ara pòt jogar aquel que se troba a sa man esquèrra.
-Quand un jogaire a una familha completa, crida: "Familha!" e la pausa sus la taula.
Material:
-18 cartas de retraches:12 d'òmes e 6 de femnas amb lor pichon nom.
-cada jogaire a una fuèlha ont venon totes los meteisses retraches.
Interèsses pedagogics:
- lo vocabulari del còs, sustantius e adjectius.
- lo vocabulari dels vestits.
- las colors.
- l'atge.
- cossí se pausan las questions.
- los vèrbs aver, èsser e cargar al present.
Principi del jòc:
*Trobar lo personatge qu'a causit lo menaire.
*Se pòt pausar quatre questions abans de prepausar una responsa. Se la responsa es bona, lo jogaire marca un punt e fa lo menaire. Se es falsa il rauban un punt.
*A ganhat aquel qu' a lo mai de punts.
Desrotlament del jòc:
- Lo menaire tira una carta e respon solament per "òc" o "non".
- Lo jogaire pòt pausar quatre questions e prepausar una responsa:
-"Es una femna / un òme ?
-Carga un capèl / una casqueta / una vèsta...?
- a los uèlhs blaus ?
- Es joven ?"
*Se la responsa es bona, lo jogaire marca un punt e fa lo menaire
* Se la responsa es falsa, los altres jogaires pòdon pausar una altre question puèi prepausar una responsa:
-Se es bona, marca pas de punt mas lo jogaire fa lo menaire.
-Se es falsa, lo menaire mostra la carta e n'en causís una altra.
* CARTAS MESTIèRS:
- dos serías; segon lo nivèl de lenga de la classa.
- los personatges an pas cap d'autisses.
- sería nivèl 1: mestièrs plan coneguts.
- sería nivèl 2: mestièrs mens coneguts.
- dins cada sería, tres temas: lo campestre - los obradors/las fabricas/ los servicis
* CARTAS AJUDAS:
-pòrtan lo metèis numerò que las cartas mestièrs.
-balhan un nom d'autis
de lòc de trabalh
de produccion
*LISTAS BILINGAS: de mestèrs; d'autisses; de lòc de trabalh; de produccions suls tres temas.
* PIONS de diferenta color; UN DAT
* CORREGUDA-SUPÒRT DEL Jòc: 56 casa amb un numerò, en alternança casa campestre / obradors / servicis / causida libre / cauma.
* CINC BOITAS per las cartas e la "banca".
Interesses pedagogics:
- la numeracion fins a 60; l'addicion e la sostraccion
- lo vocabulari :
mestièrs / lòcs de trabalh / autisses / produccions / vestits.
-cossí pausar de questions; cossí demandar d'ajudas.
-cossí prepausar una responsa.
Principi del jòc:
La tòca es de trobar lo mai possible de mestières e de ganhar lo mai possible de punts.
Desrotlament del jòc:
1/ Debuta de la partida:
* la banca dona 5 punts / pions e cada jogaire n'a 15 (nivèl 1), 20 (nivèl 2).
* se tira lo dat per saupre qual començarà ; lo menaire serà a sa man esquèrra.
2/ jòc:
* lo primièr jogaire tira lo dat e pausa son pion dins la casa correspondenta.
* lo menaire causís dins la sería una carta mestièr o demanda quala sería (s'es lo cas). Respondrà pas, lèu, a las questions que per "òc" o "non".
* lo jogaire pòt pausar doas questions (per tèma) per descubrir lo mestièr; se servís de sas listas:
( autisses) -"Aquel mestèr a besonh de .......?
(lòcs de trabalh) -Aquel mestièr se fa dins.......?
(produccions) -Aquel mestièr fa ...........?"
A cada question pausada, paga a la banca un pion.
* se pòt, puèi, demandar d'ajudas que valon dos pions, en se servissent de las questions:
-"De qual autís se servís aquel mestièr ?
- Ont se fa aquel mestièr ?
- Quala es la produccion d'aquel mestièr ?
* pòt, ara, prepausar una responsa.
- se la responsa es bona, lo jogaire torna prene sos pions e mai 3 de la banca, puèi, fa lo menaire. Joga, ara aquel que se troba a sa man dreita.
- se la responsa es falsa, los altres jogaires pòdon:
* prepausar una altra responsa;- se es bona, ganha çò qu'aviá mès lo jogaire.
- se es falsa paga dos pions o demanda una altra ajuda que val cinc pions.
Se degun a trobat la bona responsa, la banca rauba los pions mas n'en daissa cinc, lo menaire mostra la carta. Lo jogaire fa lo menaire e ara joga aquel que se troba a sa man dreita.
Se un jogaire "tomba" dins la casa cauma, caumatge, congèts o jornada feriada, passa son torn.
Lo jòc s'acaba quand un jogaire arriba a la casa Arribada .Se comptan los pions de cad'un.
ennaut
* 6 envolopas amb:1/ 100 F; 2/ 150 F; 3/ 200 F; 4/ 250 F;
5/300 F; 6/ 350 F. (billets e pèças).
* 1 "banca" amb 500 F en billets de 50 F.
* 1 caissa "Lotò" amb 25 pèças de 10 F.
* de saquetons amb de monedas per botiga.
* 1 fica per botiga; (los produches solinhats son sotmeses a las "sòldas").
* de ficas "5 botigas "; 6 serías correspondentas als budgèts.
* de ficas "situasions per 5 botigas "; 6 serías correspondentas als budgèts.
* de ficas "causidas liuras".
* 1 dat.
* 6 pions de colors per identificar cada "crompaire".
* 1 supòrt del jòc: una correguda de 28 casas.
* de cartonets pels passatges dins las casas "rebais" e "soldas".
Interèsses pedagogics:
* lo vocabulari de la mangilha, dels repaisses, dels vestits, de divèrses produches de consomacion córrenta, dels mestièrs.
* la numeracion e totas las operacions matematicas; los peses.
* lo genre e lo nombre.
* los articles definits, indefinits, partitius e contractats.
* lo present, lo futur e lo condicional dels vèrbs.
* l'expresion de conversas entre los "crompaires" e los "vendeires" e las formulas de polidesas.
* la creacion de sas listas de crompas segon las situacions o las "causidas liuras".
* l'estrategia de rapiditat..
Principi del jòc:
Aver crompats, lo primièr, totes sos produches.
Desrotlament del jòc:
1/ Lo menaire:
- susvelha lo desrotlament del jòc: quand un crompaire se troba dins una botiga, los autres escotan e esperan lor torn (establit a la debuta) per jogar.
- es lo "banquièr" e velha al respècte de las reglas per qualques casas que los passatges son limitats:
* casa "lotò": ganh de 10 F. 4 passatges.
* casa "banca": ganh de 50 F. 4 passatges.
* casa "soldas": - 20% suls produches d'una botiga. 1 passatge.
( causida liura entre la de la modista, de l'especiarià o del masèl).
* casa "rebais": - 20% suls produches sotlinhats de una botiga. (causida liura). 2 passatges.
Los crompaires pòdon pas recuolar per evitar las casas seguentas:
* casa "panaire": - 50 F.
* casa "coa d'espera": passar son torn.
* casa "rompedura d'estòc" dins la botiga de dreita.
* casa "augmentacion": mai 20% dins la botiga de esquerra.
- dona los cartonets "rebais" e "soldas".
2/ Los "crompaires":
( de 2 a 6)
- son desinhats per tiratge al sòrt amb de pions de color diferenta.
- a la debuta: cada jogaire a l'envolopa que li correspond pel tiratge del dat; deu gerir son budgèt.
* lo primièr es aquel qu' a lo mens d'argent, puèi, logicament, los autres.
* cadun causís una carta:
-lista de "5 botigas" (nivèl 1)
-lista de "situacions de 5 botigas"
-idem (nivèl 2)
-creacion de sa lista de crompas (5 botigas).
* cadun causís la dintrada del mercat ont començarà a jogar e plaça son pion sus la casa que se troba a sa man dreita.
- lo jòc: lo tiratge del dat il permet d'avançar sus las casas o de recuolar per aténdre las casas que il fa besonh per sas crompas.
3/ Los "vendeires":
-Una carta bèla d'Occitània
-Cinc serías de cartas correspondent als dialèctes occitans
(cada region representada = un òme e una femna en costume tradicional).
- Una ficha de vocabulari suls vestits.
Interesses pedagogics:
Lenga:
- lo vocabulari dels vestits e de las colors.
Cultura:
- la coneissença dels costums occitans e la localisacion de las divèrsas regions.
- la coneissença de l'espaci de cada dialècte.
- la possibilitat de mesa en relacion amb de musicas tradicionalas e lors instruments.
Principi del jòc:
* Es lo principi del jòc de las familhas.
* A ganhat lo jogaire qu'a pas mai de cartas solas e qu'a completat totas las familhas d'un dialècte.
Desrotlament del jòc:
- Se barreja las cartas e se las distribuís.
- Cada jogaire, a la debuta, a cinc cartas. Las cartas que restan forman lo "potz".
- Cada jogaire a son torn demanda a un autre jogaire una carta que li manca per fargar una de sas "familhas":
-"A tu, Joan, te demandi una carta ...dins lo parlar gascon, vòli la femna del Bearn.
- Òc, si que l'ai! L'as aquí!
- Plan mercès!"
Dins aquel cas, lo jogaire pòt cotunhar de demandar(a la meteissa persona o cambiar) una altra carta.
Mas se la responsa es:
-"Non, l'ai pas, vai-t'en al potz!"
Lo jogaire pren del potz una novèla carta e ara pòt jogar aquel que se troba a sa man esquèrra.
-Quand un jogaire a un sería completa, crida: "Familha !" e la pausa sus la taula.
ennaut