Projet présenté le lundi 8 novembre 2000
dans le cadre d'un P.A.E : Temps et idées du temps…
ELEVES : 2°-1° / Terminale du lycée Bellevue de Toulouse
L'ALBA…
entre dos temps
DEROULEMENT D'UN PROJET MULTIMEDIA
Lieu
: un Espace Langue équipé d'ordinateurs (Window, Paint Shop Pro…) et de magnétophones.
TRAVAUX DES ELEVES
I. RECHERCHES : Trobar, Lenga d'òc, Alba (le mot, Albas du Moyen Age et modernes), Tenson…
II. CREATION D'UNE TENSON : Exemple de Tenson, Vocabulaire, Tensons créées (I - II - III)
III.
REALISATION DE PAGES WEB : Concevoir les 'définitions' introductives en occitan et français - Concevoir 'un petit lexique' pour chaque Còbla de 'Tenson' créée - Retoucher 'l'illustration' sur papier proposée.Pratique orale : les tensons + les préparations personelles
IV.
REALISATION CDROM : réalisation de la partie "son" avec enregistrement d'une séquence musicale ainsi que la voix des élèves interprétant les 'tensons' qu'ils ont créées.
CREATION d'une TENSON entre 'la gaita' et 'l'amic'
Objectif linguistique
: verbes à l'indicatif et construction de phrases simples et avec relatives et subordonnées, enrichissement du vocabulaire de baseAutre objectif : utilisation de Word, Internet, CdRom, PaintShopPro (et enregistrement son)
Produit final : 3 pages Web, ou/et participation à la réalisation du CdRom prévu dans le projet commun.
I. CONNAISSANCES et RECHERCHES pour et par les élèves (2 h en novembre 99)
- S'initier au 'trobar' (à partir du CDRom 'Trobar' en salle informatique)
- Faire des recherches personnelles : alba, tenson… (dictionnaires et livres du C.D.I + livre de classe)
- Connaître des albas médiévales et l'alba dans la poésie occitane moderne (documents papier en classe, et chez soi)
II. CREATION EN OCCITAN par les élèves (2 h en décembre 99)
- Créér une Tenson entre la gaita (le veilleur) qui avertit l'amic (le troubadour) qu'il doit se lever car l'aube arrive (Word en salle informatique)
- Rédiger les définitions en occitan et français et un petit lexique pour la tenson créée (chez soi)
III. PRODUCTION FINALE par les élèves (3 h en février et mars 2000)
- Concevoir 3 pages Web, et CDRom dans le cadre du projet du Lycée Bellevue à partir du projet académique 'Calendriers et idées du temps…' (Word en salle informatique)
- Rechercher des illustrations (toutes dernières retouches par les élèves pour les initier à Paint Shop Pro en salle informatique)
- Réaliser la partie sonore : un fond musical et 3 voix occitanes (environ 2 minutes)
Evaluations :
- expression écrite : rédactions à partir des récherches et rédaction de tensons,
- expression orale : les tensons et les introductions préparées
**************************************************
RECHERCHES PAR LES ELEVES : cdrom "TROBAR", espace occitan du serveur académique : http://www.ac-toulouse.fr/occitan, document au C.D.I, livre de classe, et exemples proposés : définitions de l'alba, albas médiévales, albas modernes
Lou Tresor dóu Felibrige, F. Mistral, Edisud
Aubo, Òubo, Alba, Arbo, Aibo
(rom. auba, alba, albor, port. alva, cat.esp.it. alba, lat. alba, blanche)
s.f, Aube, moment qui précède l'aurore, aurore, v. lustre ; chant d'amour dans lequel les Troubadours exprimaient en général le bonheur qu'ils avaient goûté pendant une nuit propice et leurs regrets causés pr le lever de l'aube (Raynouard). v. aubado ; t. de mer, temps qui s'écoule depuis le souper de l'équipage jusqu'au premier quart ; aube de prêtre, robe blanche, v. raubo ; aube d'une roue, v. alibre, palo ; graminée plaudéenne dont les feuilles longues et souples servent à faire des matelas, en Guienne ; peuplier blanc, arbre, v. aubero ; étincelle, en Forez, v. auvo, belugo ; Aube, rivière et département de France ; Albe, ville du Latium ; Albe, Aube, Daube, D'Aube, (lat. de Alba), nom de famille provençal.
L'aubo de sant Miquèu, l'aube de la Saint-Michel, sur laquelle on base certains pronostics relatifs à une série de jours de vent.
PROV : Se l'aubo es bruto à sant Miquèu, / Outobre es pulèu brut que bèu.
La primo aubo, la pointe du jour, l'aube naissante ; a l'aubo, à l'aube ; a poucho d'aubo, au point du jour ; èro ni jour ni aubo, c'était encore la nuit ; d'uno aubo a l'autro, de l'aube au crépuscule ; l'estello de l'aubo, l'étoile du matin ; sardino d'aubo, sardines qu'on prend à la pêche du matin ; Aubo de mar, augo, algue
PROV: Aubo claro à sant Vincèn, / Forço fru pèr tónti gent.
Aubo roujo, / Vent o ploujo
Le peuplier blanc, aubo, se plante comme arbre de mai et est symbole d'amour, d'où le dicton :
L'aubo, / Se la dounas pas, vous la raubo.
L'ALBA : un genre de la poesia lirica dels trobadors a l'Edat Mejana
Trobar XIIe-XIIIe siècles, R. Lafont, C.E.O.U. de Montpellier III, 1972 (p. 154)
L'Aube obéit à une situation traditionnelle : le mari est en voyage, la Dame et son amant ont passé la nuit ensemble ; un ami laissé dehors comme veilleur avertit le couple que les dangers arrivent avec l'aube. Cette situation pourrait être une comédie. Mais les troubadours y ont vu une occasion poétique exceptionnelle, peignant comme ils l'ont fait, avec ravissement, une liberté nocturene menacée par la banalité de la journée.
Anthologie des troubadours, présentation et traduction de P. Bec, 10/18, 1979, p52
L'aube est un poème d'amour composé sur le thème de la séparation de deux amants qui, après une furtive et souvent illicite entrevue nocture, sont réveillés à l'aube par le cri du veilleur de nuit et maudissent le jour qui vient trop tôt. Le mot alba revient régulièrement à la fin de chaque couplet où il forme un refrain : d'où le nom du genre.
Prénoms occitans d'Auvergne, Dauphiné, Gascogne, Guyenne, Languedoc, Limousin, Provence, A. Lieutard, éd. Princi Negre, 1996
Alban, Albana : Etimologia latina de albus (blanc) - Variantas : Albin, Aubin - Fèsta : lo 22 de junh
**************************************************
Dins la margina d'un tèxt juridic del sègle X, figura una Auba bilingüa (latin-occitan).
Primièra alba bilinga en latin e en lenga d'òc
Copiada sus un manuscrit juridic del sègle X per un monge de l'Abadia de Fleury (Saint-Benoît-sur-Loire). Lo tèxt es probablament anterior (i a pas qu'un article, lo vocabulari es arcaïc, las expressions son latinisantas). Foguèt escrita amb de notacions musicalas.
Tèmas profans :
- Fèbus, Vènus, Auròra, Suada (divessa de la persuasion), Arcturus, Aquilon, lo Carri (Grande Ourse)
Versets biblics :
- puis, sur la veille du matin elle se leva… (Judith 12,5)
- Eveille-toi, harpe, cithare, que j'éveille l'Aurore ! (Ps 57,9 - 108,3)
- L'étoile du matin, fille de l'Aurore… (Is,14,12)
|
En un vergièr sotz fòlha d'albespí Tenc la dòmna son amic còsta si, Tro la gaita crida que l'alba vi. Oi dèus, oi dèus, de l'alba ! tan tòst ve. "Plagués a Dieu ja la nòitz non falhís, Ni'l meus amics lonh de mi non partís, Ni la gaita jorn ni alba non vis ! Oi dèus, oi dèus, de l'alba ! tan tòst ve. "Bèls dous amics, baisem nos eu e vos Aval els pratz on chanto'ls auzelós ; Tot o fassam en despèit del gilós : Oi dèus, oi dèus, de l'alba ! tan tòst ve. Bèls dous amics, fassam un jòc novèl, Ins el jardí on chanton li auzèl, Tro la gaita tòaue son caramèl. Oi dèus, oi dèus, de l'alba ! tan tòst ve. "Per la douss'aura qu'es venguda de lai, Del mèu amic bèl e cortés e gai, Del sèu alen ai begut un dous rai : Oi dèus, oi dèus, de l'alba ! tan tòst ve. La dòmna es agradans e plazens, Per sa beutat la gardon mantas gens, Et a son còr en amor lejalmens. Oi dèus, oi dèus, de l'alba ! tan tòst ve. Anonim |
En un verger, sous le feuillage d'une aubépine, la dame a gardé son ami près d'elle, jusqu'à ce que le veilleur ait crié qu'il a vu poindre l'aube. Oh ! Dieu ! oh ! Dieu ! cette aube ! comme elle vient tôt ! "Plût à Dieu que la nuit ne finît pas, que jamais mon ami ne s'éloignât de moi, et que le veilleur ne vît jamais ni le jour, ni l'aube. Oh ! Dieu ! oh ! Dieu ! cette aube ! comme elle vient tôt ! "Beau doux ami, unissons nos baisers, là-bas, dans les prés où chantent les oiseaux ; aimons-nous bien en dépit du jaloux !Oh ! Dieu ! oh ! Dieu ! cette aube ! comme elle vient tôt ! Beau doux ami, faisons un jeu nouveau dans le jardin où chantent les oiseaux, jusqu'à ce que le veilleur joue de son chalumeau.Oh ! Dieu ! oh ! Dieu ! cette aube ! comme elle vient tôt ! "Dans la douce brise qui est venue de là-bas, où est mon bel ami, courtois et gai, j'ai bu de son haleine un doux rayon. Oh ! Dieu ! oh ! Dieu ! cette aube ! comme elle vient tôt ! La dame est gracieuse et charmante ; pour sa beauté maintes gens la gardent ; et son cœur est plein d'amour sincère. Oh ! Dieu ! oh ! Dieu ! cette aube ! comme elle vient tôt ! Traduction de P. Bec |
|
Reis gloriós, verais lums e clartatz, Dèus poderós, Sénher, si a vos platz, Al meu companh sïatz fizèls ajuda, Qu'eu non lo vi pòs la nòchs fo venguda, E adès serà l'alba. Bèl companhó, si dormètz o velhatz, Non dormatz plus, suau vos ressidatz, Qu'en orïent vei l'estela creguda Qu'amena'l jorn, qu'eu l'ai ben coneguda, E adès serà l'alba. Bèl companhó, en chantan vos apèl, Non dormatz plus, qu'eu aug chantar l'auzèl Que vai queren lo jorn per lo boscatge, Et ai paor que'l gilós vos assatge, E adès serà l'alba. Bèl companhó, eissètz al fenestrèl, Et esgardatz las ensenhas del cèl ; Conoisseretz si'us sui fizèls messatge : Si non o faitz, vòstres n'èr lo damnatge, E adès serà l'alba. Bèl companhó, pòs mi partí de vos, Eu non dormí ni'm mòc de ginolhós, Ans preguèi Dèu lo filh Santa Maria, Que'us mi rendés per lejal companhia, E adès serà l'alba. Bèl companhó, la fòras als peirós Me prejavatz qu'eu no fos dormilhós, Enans velhès tota nòch tro al dia ; Aras no'us platz mos chans ni ma paria, E adès serà l'alba. - Bèl dous companh, tan sui en ric sojorn Qu'eu non vòlgra mais fos alba ni jorn, Car la gensor que anc nasqués de maire Tenc et abras, per que non prèzi gaire Lo fol gilós ni l'alba. Guiraud de Borneil |
Roi glorieux, lumière et clarté véritables, Dieu puissant, apportez, s'il vous plaît, Seigneur, votre aide fidèle à mon compagnon. Car je ne l'ai point revu depuis que la nuit est tombée, et bientôt poindra l'aube !
Beau compagnon, que vous dormiez ou veilliez, ne dormez plus, éveillez-vous, doucement ; car je vois grandir à l'oreint l'étoile qui amène le jour ; je l'ai bien reconnue, et bientôt poindra l'aube !
Beau compagnon, mon chant vous appelle, ne dormez plus ; j'entends chanter l'oiseau qui va cherchant le jour dans le bocage ; et j'ai bien peur que le jaloux ne vous surprenne, car bientôt poindra l'aube !
Beau compagnon, montrez-vous à la fenêtre et regardez les étoiles du ciel ; vous saurez ainsi si je vous suis fidèle messager. Si vous ne le faites point, vôtre sera le dommage, car bientôt poindra l'aube !
Beau compagnon, depuis que je vous ai quitté, je n'ai point dormi et n'ai cessé de prier à genoux Dieu, le fils de Sainte marie, afin qu'il me rende mon loyal ami ; car bientôt poindra l'aube !
Beau compagnon, vous m'avez prié, là-bas, sur le perron, de ne point m'endormir et de veiller toute la nuit jusqu'au jour ; et maintenant ne vous plaisent mon chant ni ma compagnie ; mas bientôt poindra l'aube !
- Mon doux ami, je suis en si noble séjour, que jamais je ne voudrais voir venir ni aube ni jour, car je tiens dans mes bras la plus belle qui naquit de mère. Voilà pourquoi je ne prise ni le stupide jaloux ni l'aube Traduction de P. Bec |
Volada de la lauseta …
|
Quand vei la lauseta mover de jòi sas alas contra'l rai, e que s'oblida e's laissa chaser per la doçor qu'al còr li vai, ai ! tan grands enveja me'n ve(n) de cui qu'ieu veja jausiond. Meravilhas ai, car desse lo còr de desirièr no'm fond (…) Bernat de Ventadorn |
Quand je vois l'alouette mouvoir / par joie ses ailes contre un rayon / se pâmer et se laisser choir / à cause de la couceur qui pénêtre son cœur, / hélas ! une si grande jalousie me vient / de tous ceux que je vois dans la joie. / Je m'émerveille que mon cœur / aussitôt ne fonde de désir (…) |
**************************************************
|
INTERVIEW D'UN PESCAIRE
Diga-me fraire de l'aiga de que i a sus la mar palla quora es nuèch. - I a pas rèn que dintre l'aiga d'estrànias camélias pallas quora es nuèch e lo vent dis uèlhs d'escaumas en balèti sus las ersas de la nuèch e benlèu aquel escaume qu'amb l'estelada convèrsa dins la nuèch. Mai siàu ieu dins la mar fonsa pèr saiar de tròç de glòria au matin. Ai lis mans dins la mar fonsa e siàu grèu de mon istòria au matin. E quand mòron lis estèlas qu'ause l'aura que mistona lo matin tòrne vèire dins la vela mon amiga l'Amazona dau matin. R. Lafont, Dire |
interview = entrevista
las escaumas = les écailles las ersas = les vagues l'escaume = l'écume l'estelada = l'estelum siau = soi = je suis fons = prigond = profond saiar = tirer, retirer
grèu = pesuc ause = ausissi = j'entends mistonar = câliner
|
|
LOS AUCELS DE L'AUBA… LOS AUCÈLS de l'auba esposcan lo silenci de l'aigatge e lo primièr tavan vòla vèrs quau sap quana flor d'aur. Reculhit coma lo Mage que veniá dau passat fosc, caçaire pausat au fons d'un silenci de non-rès, coma pèira au fons de l'aiga, coma estèla dins lo vènt, sus la lausa de l'espèra reculhis lo mèu dau temps. La sang pica dins tas venas, flume escur, ò flume espés, ta calor estranja velha ras dau monde mòrt e fresc. O la doça ròsa d'èstre quand lo monde reculhit s'apasima e fa silenci a l'entorn de ton pensar, doç perfum que se desliga de l'espèra dau singlar. M. Roqueta, Les Psaumes de la Nuit |
esposcar = asperger, éclabousser un tavan = taon, frelon, bourdon quana = quina = quelle fosc = sombre un caçaire = un chasseur
la lausa = dalle de pierre, ardoise ou schiste l'espèra = l'attente lo mèu = le miel
s'apasimar = se calmer se desligar = se délier lo singlar = le sanglier
|
|
Sur la mar de las galèras ALBAS de Joan Bodon |
|
|
ALBA DE PIGALA Cercavi fortuna, la trobèri lèu ; Aquela nuèch blanca tombava de nèu. Canti çò que canti, plore lo que vòl… Mas per cridar l'alba cal un rossinhòl. (…) |
la nèu = la neige |
|
ALBA D'OCCITÁNIA La nuèch e la pluèja e lo gèl, Pas una estela dins lo cèl… Quora tornarà l'alba ? Encara canta pas l'aucèl… Quora tornarà l'alba ? (…) |
|
|
ALBA SENS ALBA Quand veniái tirar l'esquila, Sul meu pòt la tia sabor, Mas tròp lèu la gacha crida : S'acabarà la mia vida Quand tornarà la claror. (…) |
l'esquila = la sonnette la gacha = la gaita = la sentinelle
|
|
ALBA DE L'INTERLENGA Un amic que me comprenga Dins cada pòrt de la nuèch, L'amor es sus cada lenga, L'estela sus cada puèg (…) |
un pòrt = port de mer, col de montagne lo puèg = haute colline |
|
ALBA DE LA MÒRT BLANCA Morir d'amor sus la nèu blanca, Pèrdre lo sang tech per tech Talament la calor me manca, Picarà pas lo còr freg Quand tornarà l'alba franca. (…) |
tech per tech = goutte à goutte mancar = faire défaut picar = battre, piquer |
|
ALBA FALSA (…) La filha blanca que de l'alba se plora, Vei-la, mon amic, a la broa del camin. Mas perqué sul seu còr aquel picon d'amora ? Lo sang a techat sus la flor d'albespin. (…) |
la broa = le bord un picon = écharde, battant de cloche l'albespin = l'aubépine |
|
Es sus la talvèra qu'es la libertat, La mòrt que t'espèra garda la vertat. Cal sègre l'orièra, lo cròs del valat, Grana la misèria quand florís lo blat. Es sus la talvèra qu'es la libertat… |
|
**************************************************
. CREATION PAR LES ELEVES : exemple, vocabulaire, TENSONS : I - II - III
Exemple : TENSON entre la gaita e L'AMIC
- Amic, m'avètz demandat de vos sonar quand vendriá l'alba, e ara vos agrada pas ma compania
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Gaita, soi en nòble sejorn, entre los braces de la mai bèla de dòmna
e presi ni l'alba ni lo gelós
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Amic (l'alba es la lutz e la clartat)
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Gaita (l'alba es lo regret)
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Amic (l'alba es lo cant de la lauseta)
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Gaita (l'alba es los gelós e l'adversitat)
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Amic (l'alba es lo delici del vergièr)
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Gaita (l'alba es l'endura )
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir
- Estèla de Vènus
Ai ! l'alba ven, l'alba va venir, l'alba es aquí…
**************************************************
VOCABULARI UTIL PER LA CREACION DE LA TENSON
http://www.ac-toulouse.fr/occitan/ressorgas/expleitextes/obras/alazais
*********************************
. REALISATION DES PAGES WEB PAR LES ELEVES
entre la Gaita e l'Amic
|
La Gaita A las rasas del bòsc las nèblas commençan a se desfialargar Abans lo levar dels rais beluguejants del solelh O amic ! las causas las melhoras an una fin ! Coma las violetas que se desengrunan amb la secada. L'AMIC Las violetas secadas m’agradan pas tròp M’agrada plan mai la doça rosa d’èstre. Amb las nèblas se desfialarga l'esper d'amor ; Aquela nuèch a la sabor de la mèu De la sang picant dins las venas. O ! quin malastre de quitar l’estèla de la nuèch. O ! quin malastre de me separar de son doç perfum. La Gaita Mon bon amic, l’estèla de la nuèch s’escantís Alara que lo solelh sonsís la cima de la nauta sèrra, E en un esclaire esbleugissent pren son vam Per aténher del cèl blau e suau l’estrambordant zenit. L’AMIC Òi Dieu , òi dieu, de l’alba ! tant tost ve. M’agradariá tant aue nos aimèssem En despièit del gelós, vièlh e tot rafit ; Mas ai talament paur que nos susprenga ! Qué m’arribariá s'a l’alba lo crosavi ? O ! quin malastre de quitar l’estèla de la nuèch. O ! quin malastre de me separar de son doç perfum. La Gaita Mas fronsir las ussas es pas çò que cal far Pr’amor que cal ara saludar lo messatgèr dels Dieus ; Ajas pas paur de lor colèra. Te protegiràn Perque lo gelós agrada pas al sénhors de l’Olimpa. L’AMIC Solament las fruchas del plaser son pas a portada de man Quand pensi a l’endura un borrelatge de tristum Me ten lo còs e l’arma tanben. Ai paur de trobar pas una autra domna a aimar Es talament malaisit d’obténer la mercé de sa dòmna ! O ! quin malastre de quitar l’estèla de la nuèch. O ! quin malastre de me separar de son doç perfum. |
|
LA GAITA Amics ! Prompte ! Es ora de partir ! La prim’alba es aquí ! Pressatz-vos si que non lo gelós vos tuarà ! Amics ! Prompte ! Vesètz la nuèch fugidissa ? M’agradariá de somelhejar per agantar mos sòmis. Amics ! Prompte ! L’escuresina s’aluènha, lo cèl s’emblanquís ! Ai ! Lo gelós se sarra, trigossetz pas, si que non lo gelós vos tuarà . L’AMIC Oi déus, oi déus, de l’alba ! Tant tost ve. Ieu, ai mos sòmis plan agantats, Gaita ! E los vòli pas daissar del plaser que n’ai. Vòli pas daissar lo rosèla beluguejanta de la nuèch Vòli que l’escuresina dure... L’alba-romèc m’aluènha de ma nivol. UN AUTR'AMIC Ma dòmna es agradiva e plasenta, sos sòmis son los meus ! Quand l’alba tòrna paréisser, lo cant de l’aucèl nos desperta ! Lo doç bonur de ma dòmna s’enaira luènh de mos braces . En despèit del gelós, nos baisem ieu e ela, Gelós, auràs pas la beluga del plaser ! LA GAITA Amics ! Prompte ! Sortíssètz de vòstres sòmis, Levatz los uèlhs cap al cèl e l’aucèl vos reviscolarà, Amics ! Prompte ! Escotatz la doça musica del cant de las nivols, L’alba vos farà oblidar vòstres sovenirs galòis, Amics ! Prompte ! La melanconia de la fin de la nuèch Cal pas que vos faga cabuçar dins lo tristum. UN AMIC Oi déus, oi déus, de l’alba ! Ailàs lo jorn se leva L’alba es un ponhal plantat dins mon esquina, Ma cachavièlha ; lo gelós trèva mos sòmis Soi coma una feda afalenada, aluenhada De sa clujada e l’alba me fa trabucar Dins los pessaments de la vida. UN AUTR'AMIC Ma dòmna es agradiva e plasenta, l’alba esbleugissenta Me despèrta, lo cant de l’aucel s’aluènha ! L’alba estrifa lo cèl de sa blanquinejanta clartat Coma lo ponhal del gelós menaça de me traucar lo còr Gelós, auràs pas jamai la beluga del plaser ! LA GAITA Amics ! Prompte ! Tastatz los delicis del jorn. Sortissetz de vòstras botiòlas, Amics ! Prompte ! Lo jorn es pas un penjal, Lo jorn es la debuta da la vida. Amics ! Prompte ! Vesetz l’espelison de las flors Sortissetz de vòstres sòmis, l’alba es aquí ... UN AMIC Oi déus, oi déus, de l’alba ! De l’espelison De las flors me chauti. Çò que me ten emmascat Es la dolçor e lo fresiment de ma dòmna Lo jorn se sarra e me rauba ma dòmna Aquel jorn me fa estrementir me secuta E me fa crentar l’Endura. UN AUTR'AMIC Ma dòmna es agradiva e plasenta, los delicis del jorn M’agradan pas, sola ma dòmna me fa estrementir ! Lo jorn m’aneantís amb son revolum de clartat. Las nèblas e l’escuresina s’aluènhan, vesi lo gelós, Gelós, te tòrni la beluga del plaser. |
|
La gaita Amic, soi estat de garda tota lo nuèit per velhar sus tu, mon amic . Soi impacient de veire se levar lo solelh, m’acossomissi e tu, tu ès jagut amb aquela dòmna per te contentar. Soi arrendut e somelheji, mas soi inquiet per tu. Sosten me, me triga que l’alba siá aquí ! Vau venir baug se te lèvas pas. Ai ! l’alba ven, l’alba va venir ... L’amic Gaita ! ès un amic vertadièr. Mas espèra un boçin, me tirèsses pas a la dolçor de mon contentament. Cossí podriái quitar lo plaser d’aquela nuèit que la voldriái sens fins amb la mai polida de las flors d’Orient ? Son perfum me garda dins sa preson e jamai ne'n voldriái escapar. La gaita Amic, lèva te ! Te daissèsses pas prene dins sa rantèla, te pòdes escapar. Siaguèsses pas espaurit, ten te prèste que del costat de l’Orient l’astre del jorn se sarra, signe de libertat. Lo solelh levant caça l’escuresina que fugís, e lo cant dels aucèls va trebolar ta som. Ai ! l’alba ven, l’alba va venir ... L’amic Gaita ! as rason ! Mas qu’es lo jorn a rapòrt a la nuèit ? Lo jorn me tòrna far pensar al gelós. Que ma situacion es paradoxala, crenti pas la clartat del jorn ni mai l’adversitat, mas mon còs vòl pas quitar los delicis e los plasers de la nuéit. Son perfum me garda dins sa preson e jamai ne'n voldriái escapar. La gaita Amic, los plasers de la nuèch te devon pas far oblidar los delicis del jorn. Soi plan las, i a cocha, cal que te lèves per anar afrontar la realitat bruta del matin. As pro de rason per combatre lo gelós de la missanta fe. Ai ! l’alba ven, l’alba va venir ... L’amic Gaita ! los delicis del jorn son estat escafats de mon arma pels plasers de la nuèit ! Ai pas la paciença d’esperar una autra nuéit, lo qu'a trobat lo Jòi, a pas enveja de lo daissar. Son perfum me garda dins sa preson e jamai ne'n voldriái escapar. |
*********************************
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
OCCITANIA Istorias d'una cultura e d’una lenga |
|
|
|
|
|
La Fin'Amors dels trobadors foguèt la primièra poesia lirica europeana dins una lenga romanica : l'occitan.L’art dels trobadors èra un art que balhèt a la femna una plaça importanta dins la novèla concepcion de la relacion amorosa. La produccion poetica de l'epòca medievala foguèt lo resultat de l’entrebescament de tres causas : la poesia, l’amor e la musica. La poesia, èra escrita per èsser cantada. Los genres d'aquesta poesia foguèron nombroses e mai que mai compausats pels trobadors de Lenga d’òc. I aguèt en primièr d'Albas (Qu'es l'alba ? qu'es una Alba ?)I aguèt tanben de Cançons, de Sirventès, de Planhs e de Partiments e Tensons ont d'opinions divèrsas s’exprimissián.Quina diferéncia i pòt aver entre las Albas medievalas dels trobadors e las Albas modèrnas dels poètas del sègle XX ?L'Alba nos permet de trapar unes aspèctes de la cultura occitana, una cultura plan rica e qu’es un dels fondaments de nòstra cultura de Uèi. |
La Fin'Amors : - en français, on parle d'Amour Courtois Las lengas romanicas : - la langue d'òc est une langue romane comme la langue d'oïl. Dans cette famille on trouve le portugais, le castillan, le catalan, le français, l'occitan, l'italien, le roumain. La femna : - la Dòmna mariée qui est au centre du 'trobar' est en position supérieure par rapport au troubadour. Alba, Canso, Sirventes, Planh, Tenson, Partiment : - ce sont des formes poétiques strictement codifiées. L'Alba : - c'est une des premières formes poétiques d'inspiration populaire qui met en scène une sentinelle qui incite son ami à se lever alors qu'il est encore dans les bras de sa dòmna et risque d'être découvert par le jaloux. - des poètes occitans du XXème siècle ont évoqué l'aube dans leurs poèmes. La Tenson : - deux ou trois troubadours débatent d'un thème. |
|
ESCOTATZ NÒSTRAS TENSONS ! Tenson I - Tenson II - Tenson IIIUna gaita ditz a son amic que l'alba es aquí, l'amic li respond. Une sentinelle avertit son ami que l'aube arrive, l'ami lui répond. |
|
|
|
|
|
La lenga occitana es una lenga romanica, sortida del latin. Es donc una lenga indo-Europeana. Uèi, se parla d'Occitan, un mot ancian que ramosa los dialèctes de l'Atlantic a las Alpas : lo gascon, lo lemosin, l'auvernhàs, lo provençal, lo lengadocian. Lo patès que parlam dins lo sud de la França s’apèla tot simplament l'Occitan, aquela lenga es l'eiretièra modèrna de la Lenga d’Òc de l'Edat Mejana qu'aguèt una evolucion mai que mai orala perque foguèt pas una lenga reconeguda per las institucions. Situacion : Occitania es compausada d'un trentenat de despartaments del Sud de la França, amb en mai, unas vals d’Italia e d’Espanha. Istòria : A l'Edat Mejana, al temps del feodalisme e a la vèlha de la Crosada contra los Albigeses (o Catars), i aviá d'un costat e de l'autre de las Pirenèas : - lo Reiaume d'Aragon-Catalonha - lo Comtat de Tolosa - la Viscomtat de Carcassona-Besièrs-Albi - lo Comtat de Foish |
|
|
|
Foguèt la primièra aventura lirica dins una lenga romanica : la lenga d'òc. Unas ipotesis son avancadas per explicar aquel 'prodigi'. Creator, lo trobador integrèt l’influéncia de la literatura latina classica e trabalhèt a l’aristocratisaton d’un art popular. E mai cantèt la femna que anava aver una importància granda dins la conception de la relacion amorosa. Se pòdon distinguir tres dralhas dins aquela produccion : la poesia, l'amor, la musica. Los Joglaires disián e cantavan los tèxtes creats pels Trobadors. Aquela poesia cantada presenta una varietat granda de tèmas e d'idèas originalas e sa versificacion es rica. I aviá d'estils diferents : - lo trobar lèu (lo mai simple) - lo trobar clus (lo mai ermetic) - lo trobar ric (adaptat del trobar clus). Los trobadors cantèron una quantitat granda de : - 'Cançons' (èran consacradas a l'amor) - 'Sirventés' (èran de satiras moralas, politicas, religiosas…) - 'Planhs' (a la mòrt d'un senhor) - 'Tensons' (de trobadors s'afrontavan amb d'idèas contràrias) …. L'amor que trobam dins los tèxtes dels trobadors es bastit sul modèl de la relacion vassalica. La femna maridada e en posicion superiora se meritava per la perfeccion del cant. La Fin'Amors e la fraternitat son la basa del melhorament. Lo trobador cerca lo Jòi e celèbra de valors coma la Joinessa e la Larguesa. L'apogèa del Trobar classic e de la Fin'Amors se situa al sègle XII e contribuèt al cambiament de las mentalitats d'un biais duradís. |
|
|
|||
|
L’alba es la primièra lusor del jorn que pareis a l’asuèlh, just al moment quand lo solhel es en vam de se levar. Dins Lou Tresor dou felibrige de Frédéric Mistral (Edisud), l’alba es lo moment abans la pujada del solelh ; mas es tanben un Cant d’Amor ont los trobadors disián en general los regrets qu'esprovavan a la prim’alba. Un alba es encara : - la pala d’una ròda de molin ; - lo vestit blanc d'un preire ; - una èrba de las fuèlhas largas e fibladissas per far de colcièras ; - una pibola blanca, en Guièna ; - una beluga en Forés ; - un riu e un despartament : l'Aube ; - una vila del Latium : Alba.
Provèrbis e Pronostics : |
|||
|
Se l'auba es bruta a Sant Miquèu, Octobre es puslèu brut que bèl. |
L'Auba, se la donatz pas, La vos rauban. |
Auba roja, Vent e pluèja. |
Auba clara a Sant Vincent, Fòrça fruta per tota gens. |
|
|
|
L’alba es lo moment just abans l'aparicion del solelh. Pr’aquò, pels trobadors l’Alba aviá una autra significacion. L'Alba aviá una conotacion poetica perque èra un poèma d’amor cantat. I aviá una GAITA e dos AMOROSES que venián de passar la nuèch ensemble (una Dòmna maridada amb son Amic qu’aviá meritat sa Mercé) e un GELÓS que los podiá decobrir a las primièras lusors de l'alba. A la prim'alba, lo cridal de la gaita anonciava als amants que se caliá separar. La bastison d’una Alba es la meteissa qu’una Cançon mas i a un vèrs a cada Còbla ont pareis lo mot alba.
|
|
|
|
|
|
Las Tensons èran de cançons compausadas per dos e de còps tres trobadors. Los trobadors s’acampavan per un escambi o un debat sus l’Amor, la politica, lors escrits… Lo primièr trobador entemenava un debat, e son interlocutor lo contradisiá dins una Tenson fictiva. Unas de las Tensons las mai conegudas son las qu'opausèron : - Giraut de Bornelh e Raimbaut d’Aurenja, - Pèire d’Alvernha e Bernat de Ventadorn… Coneissèm pas cap de Tensons modèrnas : cal dire que dins la cultura occidentala, la dimension orala es estada considerada coma una distraccion sensuala que contracarava la formacion de l'esperit mai que mai facha gràcia a l'escrit. |
||
*********************************
REALISATION CDROM
1. Practica individuala a l'ostal per melhorar la prononciacion e l'intonacion
2. Enregistrament amb un magnetofòn e corregida
3. Causida d'un estrach de musica medievala
4. Enregistrament final
*********************************