Le Sud dans tous ses états (ETATS). Aliments, Saveurs et Festivités

 

retorn pagina Parcors Romans, tèmas

 

 

L'idèa que sosten aquel parcors roman es una caminada dins l'espaci e lo temps d'una part de la ROMANIA (espaci mediterranean sus lo seu ubac ponental. Permet de sègre una cèrta unitat etnologica a l'entorn del cicle annual e de la mangisca. Lo parcors roman es estat realisat per de classas qu'aprenon pas lo latin, d'aquí una tòca mens lingüistica que dins los parcors romans costumièrs.

 

Documents necessaris :

MAPAS

1 - Una mapa de l'Empèri roman (une carte de l'Empire Romain)

2 - Una mapa de vòstre ròdol (une carte de votre région)

3 - Una mapa de la lenga occitana e dels dialèctes occitans (une carte de la langue occitane et des dialectes occitans)

4 - Un carton d'embalatge de cerealas amb la composicion en quatre o cinc lengas (un carton d'emballage de céréales où la composition du produit figure en quatre ou cinq langues)

5 - Una mapa de la Peninsula Iberica amb las provincias e las lengas (une carte de la Péninsule Ibérique où figurent les provinces et langues)

6 - Una mapa d'America del Sud (une carte de l'Amérique du Sud)

 

QUESTIONARIS e TABLÈUS DE COMPLETAR PELS ESCOLANS

7 - Dos questionaris sus las lengas romanas (deux questionnaires sur les langues romanes)

8 - Un questionari abans d'abordar la cosina romana (un questionnaire avant d'aborder la cuisine romaine)

9 - Un questionari sus las lengas de la Peninsula Iberica (un questionnaire sur les langues de la Péninsule Ibérique)

10 - Un questionari sul pan (un questionnaire sur le pain)

11 - Un tablèu amb de mots en lengas romanicas (un tableu avec des mots en langues romanes)

 

TÈXTES e CANÇONS

12 - La cosina dels Romans (la cuisine des Romains) : a la taula de Cesar (à la table de César) - cf. La Cuisine Romaine Antique, Nicole Blanc et Anne Nercessian

13 - Un estrach de la Bíblia (extrait de la Bible) : La torn de Babèl (La tour de Babel)

14 - La cançon : la civada (la chanson : la civada)

15 - Plantas alimentàrias de l'epòca romana (plantes alimentaires de l'époque romaine)

16 - Cossí conservavan los aliments a l'epòca romana ? (Comment conservait-on les aliments à l'époque romaine)

17 - La cançon : La Polenta (la chanson : La Polenta)

18 - La cosina dels Catalans (la cuisine des Catalans)

19 - De fotografias de plats espanhòls (des photographies de plats espagnols e/o catalans)

20 - Una fotografia o un dessenh per explicar la fabricacion de l'òli (une photographie ou un dessin pour expliquer la fabrication de l'huile)

21 - Un document suls dessèrts de Nadal en Provença (un document sur les desserts de Noël en Provence)

22 - La cançon : La Marche de Turenne (la chanson : La Marche de Turenne)

23 - De fotografias o dessenhs de frucha del sud (des photographies ou dessins de fruits du Sud)

 

EXEMPLE DE NÒTAS PRESAS PELS ESCOLANS SUS LOR QUASERN

23 - Unas nòtas dels escolans sus las lengas romanas

ennaut

 

7 - Dos questionaris sus las lengas romanas (deux questionnaires sur les langues romanes)

QUESTIONNAIRE… (Questionari)

1° QU'EST-CE QU'UNE LANGUE ROMANE ? (Qué es una lenga romana ?)

………………………………………………………………………………………………………

2° PARMI LES LANGUES ROMANES SUIVANTES, CHERCHEZ L'INTRUS (Entre las lengas romanas que seguisson, cercatz l'intrús) :

Le Français / le Catalan / l'Allemand / l'Italien / le Russe / le Portugais.

Lo Francés / lo Catalan / l'Allemand / l'Italian / lo Russe / lo Portugués.

3° J'AI OUBLIE CERTAINES LANGUES ROMANES DANS LA LISTE CI-DESSUS -en dehors des langues intruses, bien sûr- QUE VOUS CONNAISSEZ. CITEZ EN AU MOINS UNE. (Ai oblidat unas lengas romanas dins la tièra çai-dessús -fòra las lengas intrusas, plan segur- que coneissètz. Citatz ne una al mens).

………………………………………………………………………………………………………

 

QUESTIONNAIRE (Questionari)

 

ANGLAIS……………………………………...

FRANÇAIS…………………………………….

PIEMONTAIS …………………………………

OCCITAN ……………………………………..

ITALIEN ………………………………………

ESPAGNOL …………………………………...

CATALAN……………………………………..

LATIN………………………………………….

 

CHRISTMAS

NOËL

DENEAL

NADAL

NATALE

NAVIDAD

NADAL

DIESNATALIS (natalis dies)

 

1° - Repérer les langues connues

2° - Souligner le latin

3° - Chercher l'intrus parmi les langues romanes.

4° - Que signifie 'Noël' dans toutes ces langues ?

5° - Quelles langues romanes ont été oubliées dans ce tableau ?

ennaut

8 - Un questionari abans d'abordar la cosina romana (un questionnaire avant d'aborder la cuisine romaine)

QUESTIONNAIRE (Questionari) : òc / non

Identifiez les différents aliments que vous allez goûter et dites s'ils existaient à l'époque romaine.

Identificatz los aliments divèrses qu'anatz tastar e digatz s'existissián a l'epòca romana.

N°1 - Sauce nuoc man ………………………….

N°2 - Huile d'olive………………………………

N°3 - Sucre……………………………………..

N°4 - Miel………………………………………

N°5 - Fromage aux fines herbes et ail……………

N°6 - Chocolat noir……………………………..

OUI

OUI

OUI

OUI

OUI

OUI

NON

NON

NON

NON

NON

NON

ennaut

9 - Un questionari sus las lengas de la Peninsula Iberica

(un questionnaire sur les langues de la Péninsule Ibérique)

Ecrire les langues parlées dans la Péninsule Ibérique sur une carte

Escirure las lengas parladas dins la Peninsula Iberica sus una mapa

gallego

catalán

extremeño

astur-leonés

mallorquín

valenciano

euskera

portugués

andaluz

canario

murciano

navarro-aragonés

ennaut

 

10 - Un questionari sul pan (un questionnaire sur le pain)

 

QUESTIONNAIRE SUR LE PAIN (Questionari sul pan)

1° - Quelles sont les différentes sortes de pain que nous avons goûtées la dernière fois ? (Quinas son las diferentas menas de pan qu'avèm tastadas lo darrièr còp ?)

2° - Peux-tu dire deux mots sur le lieu et l'époque de chacun de ces pains ? (Pòdes dire dos mots sul lòc e l'epòca per cadun d'aqueles pans ?)

- quelle est la base avec laquelle ils sont tous préparés ? (Amb quina basa son totes preparats ?)

3° - Lequel as-tu préféré ? (Quin estimèras lo mai ?)

Eléments de réponse (Elements de responsa) :

- le pain 'normal' (mazot en hébreu) ; le pain sans mie (gressin) ; du pita (le pain pour les chickébabs) ; du pain plat (piedina qu'on utilise pour la pizza)

- Le gressin de Turin date du XVIIIe siècle ; le pain azyme des hébreux date de 2600 ans, le pain 'normal' date de quelques siècles ; la pita (de Grèce et d'Orient) date de l'Antiquité.

ennaut

 

11 - Un tablèu amb de mots en lengas romanicas (un tableu avec des mots en langues romanes)

 

Compléter les colonnes (Completatz las colonas)

 

………………………………….

 

FRANÇAIS

………………………………….

………………………………….

………………………………….

………………………………….

 

bonjorn

(adieu)

bonjour

buongiorno

bom dia

buenos dias

bon dia

 

diluns

 

lundi

lunedì

segunda

lunes

dilluns

luna dies

 

dimars

 

mardi

martedì

terça

martes

dimarts

martis dies

dimècres

 

mercredi

mercoledì

quarta

miércoles

dimecres

mercuri dies

dijòus

 

jeudi

giovedì

quinta

jueves

dijous

jovis dies

divendres

 

vendredi

venerdì

sexta

viernes

divendres

veneris dies

dissabte

 

samedi

sabato

sabado

sábado

dissabte

sambati dies

dimenge

 

dimanche

domenica

domingo

domingo

diumenge

dominica dies

latin

unus

duo

tres

quattuor

quinque

sex

septem

octo

novem

decem

……………

uno

due

tre

quattro

cinque

sei

sette

otto

nove

dieci

……………

uno

dos

tres

cuatro

cinco

seis

siete

ocho

nueve

diez

…………..

um

dois

tres

quatro

cinco

seis

sete

oito

nove

dez

…………..

un

dos

tres

quatre

cinc

sièis

sèt

uèit

nòu

detz

catalan

un

dos

tres

quatre

cinc

sis

set

vuit

nòu

deu

ennaut

 

13 - Un estrach de la Bíblia (extrait de la Bible) : la torn de Babèl (la tour de Babel)

 

La tour de Babel (extrait de la Bible)

Toute la terre avait une seule langue et les même mots.

Comme ils étaient partis de l'orient, ils trouvèrent une plaine au pays de Schinear et ils y habitèrent. Ils se dirent l'un à l'autre : Allons ! faisons des briques et cuisons les au feu. Et la brique leur servit de pierre et le bitume leur servit de ciment. Ils dirent encore : Allons ! bâtissons-nous une ville et une tour dont le sommet touche au ciel, et faisons-nous un nom, afin que nous ne soyons pas dispersés sur la face de toute la terre. L'Eternel descendit pour voir la ville et la tour que bâtissaient les fils des hommes. Et l'Eternel dit : Voici, ils forment un seul peuple et ont tous une même langue, et c'est là ce qu'ils ont entrepris ; maintenant rien ne les empêcherait de faire tous ce quils auraient projeté. Allons ! Descendons, et là confondons leur langage, afin qu'ils n'entendent plus la langue les uns des autres. Et l'Eternel les dispersa loin de là sur la face de toute la terre ; et ils cessèrent de bâtir la ville. C'est pourquoi on l'appela du nom de Babel, car c'est là que l'Eternel confondit le langage de toute la terre, et c'est de là que l'Eternel les dispersa sur la face de toute la terre.

La torn de Babèl (Tròç de la Bíblia, revirada en occitan)

Tota la tèrra aviá una sola lenga e los meteisses mots.

Coma èran partits de l'orient, trobèron una plana al país de Shinear e i demorèron. Se diguèron l'un l'autre : Anem ! fasquem de bricas e fasquem las còire al fuòc. E la brica lor serviguèt de pèira e lo quitran lor serviguèt de ciment. Diguèron mai : Anem ! bastissem-nos una vila e una torn que lo som ne toque lo cèl, e fasquem-nos un nom, per fins que siasquem pas espandits sus la fàcia de tota la tèrra. L'Etèrne diguèt : vaquí, forman un sol pòble e an totes la meteissa lenga, e gaita çò qu'an entreprés ; ara res los empachariá pas de far tot çò qu'aurián projectat. Anem ! davalem, e aicí mesclem lor lengatge, per fins qu'entendan pas pus la lenga dels unes e dels autres. E l'Etèrne los espandiguèt luènh d'aicí sus la fàcia de tota la tèrra ; e s'arrestèron de bastir la vila. Es perqué la sonèron del nom de Babèl, que es ailà que l'Eterne mesclèt lo lengatge de la tèrra tota e d'ailà que l'Eterne los espandiguèt sus la fàcia de la tèrra.

ennaut

 

14 - La cançon : la civada (la chanson : la civada)

cançon gavòta (de Barceloneta en la Valèia d'Ubaia)

Quor' mon grand-paire semenava la civada

Fasiá aquò, encara aquò

Aussava la chamba, aussava lo pè

Aussava l'autra chamba e pi encar l'autre pè.

Quor' mon grand paire ceuclava la civada (…)

Quor' mon grand paire seava la civada (…)

Quor' mon grand paire chauchava la civada (…)

Quor' mon grand paire acuchava la civada (…)

Quor' mon grand paire ventava la civada (…)

Quor' mon grand paire molinava la civada (…)

Quor' mon grand paire pastava la civada (…)

Quor' mon grand paire enfornava la civada (…)

Quor' mon grand paire manjava la civada (…)

Quor' mon grand paire cagava la civada (…)

ennaut

 

15 - Plantas alimentàrias de l'epòca romana (plantes alimentaires de l'époque romaine)

Plantas culhidas

Garrabièr

Majofièr, fraguièr 

Fragostièr 

Amorièr 

Avelanièr

Prunelièr, agranhonièr 

Sambuc

Frucha

Aubricotièr

Ametlièr

Azerolièr 

Cerièr

Cornièr 

Datilièr

Figuièra

Miugranièr

Griotièr

Colindronièr, agrassolièr 

Mesplièr

Noguièr

Perseguièr

Pinhièr 

Pomièr

Prunièr

Prunièr Rèina-Clàudia 

Oleaginosas

Camelina

Cambe

Lin

Rosèla, paparri 

Olivièr

Condiments e espècias

Anet 

Anís 

Api

Cerfuèlh 

Comin

Mostarda 

Majorana 

Ruda 

Pebre d'ase 

Legums

Èrre 

Fava 

Lentilha

Pese

Céser 

Veça 

Amarant, Mèca de Piòt 

Bleda 

Caulet

Pastenaga 

Verdolaiga 

Cogombre 

Cocorda 

Cerealas

Blat 

Espalta

Froment 

Milh menut

Milh blanc 

Paumola

 

Òrdi

Segal

 

Plantes cueillies

Eglantier (rosa canina)

Fraisier (fragaria vesca)

Framboisier (rubus idaeus)

Mûrier roncier (rubus fruticosus)

Noisetier (corylus avellana)

Prunellier (prunus spinosa)

Sureau noir (sambucus nigra)

Fruits

Abricotier (prunus armeniaca)

Amandier (prunus amygdalus)

Azerolier (crataegus azorolus)

Cerisier (prunus avium)

Cornouiller mâle (cornus mas)

Dattier (phoenyx dactylifera)

Figuier (ficus carica)

Grenadier (punica granatum)

Griottier (prunus cerasus)

Groseiller (ribes rubrum)

Néflier (mespilus germanica)

Noyer (juglans regia)

Pêcher (prunus persica)

Pin pignon (pinus pinea)

Pommier (malus domestica)

Prun. domestique (pr domestica)

Prun. Reine Claude (pr. italica)

Oléagineuses

Caméline (camalina sativa)

Chanvre (cannabis sativa)

Lin (Linum usitatissimum)

Pavot (paver somniferum)

Olivier (olea europea)

Condiments et épices

Aneth (anethum graveolens)

Anis (pimpinella anisum)

Céleri (apium graveolens)

Cerfeuil (anthricus cerefolium)

Cumin des prés (carus carvi)

Moutarde (sinapis arvensis)

Origan (origanum vulgare)

Rue fétide (ruta graveolens)

Sariette (satureja hortensis)

Legumes

Ers (vicia ervilia)

Fève (vicia faba)

Lentille (lens culinaris)

Pois (pisum sativum)

Pois chiche (cicer arietinum)

Vesce cultivée (vicia sativa)

Amarante (amaranthus lividus)

Bette (beta vulgaris)

Chou (brassica oleracea)

Panais (pastinaca sativa)

Pourpier (portulaca oleracea)

Concombre (cucumis sativus)

Gourde (lagenaria siceraria)

Céréales

Blé en grain (triticum monoccum)

Blé épeautre (triticum spelta)

Froment (triticum aestivum)

Millet (panicum miliaceum)

Millet italien (setaria italica)

Orge distique (Hordeum distichum)

Orge polystique vêtue (Hordeum vulgare)

Seigle (Secale cereale)

Voici les noms savants, en latin, de quelques plantes alimentaires. Essayez de retrouver leur nom français. Où les placeriez vous dans la liste ?

castanea sativa

allium sativum

foeniculum vulgare

avena sativa

castanièr

alh

fenolh

civada

pirus communis

coriandrum sativum

piper nigrum

vitis vinifera

perièr

coriandre

pebre

rasim

ennaut

 

17 - La cançon : La Polenta (la chanson : La Polenta)

Quando si pianta la bella polenta, la bella polenta si pianta cosi

Si [pianta] cosi A.a.a.a la bella polenta

 

Quando si cresce la bella polenta, la bella polenta si cresce cosi…

Quando fiorisce la bella polenta, la bella polenta fiorisce cosi…

Quando si sega la bella polenta, la bella polenta si sega cosi…

Quando si gira la bella polenta, la bella polenta si gira cosi…

Quando si mangia la bella polenta, la bella polenta si mangia cosi…

Quando si gera la bella polenta, la bella polenta si gera cosi…

Quando si raca la bella polenta, la bella polenta si raca cosi…

Quando si caga la bella polenta, la bella polenta si caga cosi…

ennaut

 

21 - Un document suls dessèrts de Nadal en Provença (un document sur les desserts de Noël en Provence)

LES RAISINS SECS

LA POIRE

LA POMME

LA CONFITURE

LES ABRICOTS SECS

LES AMANDES

LES NOIX

LES FIGUES SÈCHES

LES NOISETTES

LE NOUGAT BLANC

LE NOUGAT NOIR

LA POMPE A HUILE

la passarilha

la pera

la poma

la confitura

los abricòts secs

las amètlas

las noses

las figas secas

las avelanas

lo nogat blanc (toron)

lo nogat negre

la pompa a l'òli

ennaut

 

22 - La cançon : La Marche de Turenne (la chanson : La Marche de Turenne)

De matin

ai rescontrat lo trin

de très grands rèis qu'anavan en voiatge ;

De matin, ai rescontrat lo trin

De très grands rèis dessús lo grand camin ;

Ai vist d'abòrd

de garda-còrps,

De gènts armats emb una tropa de pages ;

Ai vist d'abòrd

de garda-còrps

Totei daurats dessús si justaucòrps.

 

Lei drapèus

Qu'èran segur fòrt bèus,

Ei ventolets servián de badinatge ;

Lei camèus qu'èran segur fòrt bèus

Portavan de bijots totei novèus

E lei tambors

Per faire onor

De tèmps en tèmps fasián brusir son tapatge ;

E lei tambors per faire onor

Batián la marcha chascun a son torn.

 

Dins un char

Daurat de tota part,

Vesiatz li Rèis modestes come d'àngels ;

Dins u nchar

Daurat de tota part,

Vesiatz brilhar lei richeis estandards ;

Ausiatz d'auboès

De bèlei voès

Que de mon Dieu publicavan lei loanges ;

Ausiatz d'auboès

De bèlei voès

Que disián d'èrs d'un amirable choès.

 

Esbaït

D'entendre aquò d'aquí

Me siáu renjat per vèire l'equipage ;

Esbaït

De veire aquò d'aquí

De luònh en luònh leis ai totei seguits ;

L'astre brilhant qu'èra davant

Serviá de guide en menant lei très Rèis Mages ;

L'astre brilhant

qu'èra davant

S'arrestèt net quand fuguèt vers l'Enfant.

Intran puèi

Per adorar son Rèi,

A dos geinons començan sa preièra ;

Intran puèi

Per adorar son Rèi

E reconèisser sa divina lèi.

Gaspard d'abòrd

Presenta l'òr

E ditz : Mon Dieu, siatz lo solet rei de glòria ;

Gaspard d'abòrd presenta l'òr

E ditz pertot que ven caçar la mòrt.

 

Per presènt

Melquiòr ofrèt l'encèns,

En li disènt : Siatz lo Dieu deis armadas ;

Per presènt, Merquiòr ofrèt l'encèns,

Disènt : siatz rèi e siatz Dieu tot ensems ;

La pauretat,

L'umelitat

De vòste amor son lei pròvas asseguradas ;

La pauretat e l'umelitat

N'empachan pas vòsta divinitat.

 

Quand a ieu

Ne'n plore, mon bòn Dieu !

En senglotant vos presènte la mira ;

Quand a ieu

Ne'n plore, mon bòn Dieu -

De li sonjar siau pulèu mòrt que viu !

Un jorn, per nos,

Sus una crotz,

Coma mortau, fenirètz nòstei mistèris ;

Un jorn per nos,

Sus una crotz

Devètz morir per lo salut de tots.

 

Au jorn d'uei

Es adorat dei Rèis,

E baptejat dei mans de Jan-Baptista ;

Au jorn d'uei,

Es adorat dei Rèis,

Tot l'univers se somet a sa lèi ;

Dins un festin

Rènd l'aiga en vin ;

Nos manifèsta son poder divin.

ennaut

 

23 - Unas nòtas dels escolans sus las lengas romanas

 

Les Langues romanes

Roman, vient de Romanus, adectif qui signifie "romain". Les langues romanes sont des langues qui viennent du latin.

LATIN

Portugais

Italien

Espagnol

Langue d'Oïl

Langue d'Òc

 

 

 

Français

Occitan-Catalan

Provençal…

 

Une langue est un peu comme une personne, elle naît, elle vit et elle meurt. Parfois, en disparaissant, une langue se divise en plusieurs langues "filles". Il existe donc des familles de langues : les langues romanes sont une famille.

La France et ses Langues

Français

4

langues

romaines

Basque

pas de famille

Occitan

Flamand

Alsacien

famille

germanique

Catalan

Corse

Breton

famille celtique comme le gaëlique d'Ecosse…

ennaut