Le Sud dans tous ses états (ETATS). Aliments, Saveurs et Festivités
retorn pagina
Parcors Romans, tèmas
L'idèa que sosten aquel parcors roman es una caminada dins l'espaci e lo temps d'una part de la ROMANIA (espaci mediterranean sus lo seu ubac ponental. Permet de sègre una cèrta unitat etnologica a l'entorn del cicle annual e de la mangisca. Lo parcors roman es estat realisat per de classas qu'aprenon pas lo latin, d'aquí una tòca mens lingüistica que dins los parcors romans costumièrs.
Documents necessaris :
MAPAS
1 - Una mapa de l'Empèri roman (une carte de l'Empire Romain)
2 - Una mapa de vòstre ròdol (une carte de votre région)
3 - Una mapa de la lenga occitana e dels dialèctes occitans (une carte de la langue occitane et des dialectes occitans)
4 - Un carton d'embalatge de cerealas amb la composicion en quatre o cinc lengas (un carton d'emballage de céréales où la composition du produit figure en quatre ou cinq langues)
5 - Una mapa de la Peninsula Iberica amb las provincias e las lengas (une carte de la Péninsule Ibérique où figurent les provinces et langues)
6 - Una mapa d'America del Sud (une carte de l'Amérique du Sud)
QUESTIONARIS e TABLÈUS DE COMPLETAR PELS ESCOLANS
7 - Dos questionaris sus las lengas romanas (deux questionnaires sur les langues romanes)
8 - Un questionari abans d'abordar la cosina romana (un questionnaire avant d'aborder la cuisine romaine)
9 - Un questionari sus las lengas de la Peninsula Iberica (un questionnaire sur les langues de la Péninsule Ibérique)
10 - Un questionari sul pan (un questionnaire sur le pain)
11 - Un tablèu amb de mots en lengas romanicas (un tableu avec des mots en langues romanes)
TÈXTES e CANÇONS
12 - La cosina dels Romans (la cuisine des Romains) : a la taula de Cesar (à la table de César) - cf. La Cuisine Romaine Antique, Nicole Blanc et Anne Nercessian
13 - Un estrach de la Bíblia (extrait de la Bible) : La torn de Babèl (La tour de Babel)
14 - La cançon : la civada (la chanson : la civada)
15 - Plantas alimentàrias de l'epòca romana (plantes alimentaires de l'époque romaine)
16 - Cossí conservavan los aliments a l'epòca romana ? (Comment conservait-on les aliments à l'époque romaine)
17 - La cançon : La Polenta (la chanson : La Polenta)
18 - La cosina dels Catalans (la cuisine des Catalans)
19 - De fotografias de plats espanhòls (des photographies de plats espagnols e/o catalans)
20 - Una fotografia o un dessenh per explicar la fabricacion de l'òli (une photographie ou un dessin pour expliquer la fabrication de l'huile)
21 - Un document suls dessèrts de Nadal en Provença (un document sur les desserts de Noël en Provence)
22 - La cançon : La Marche de Turenne (la chanson : La Marche de Turenne)
23 - De fotografias o dessenhs de frucha del sud (des photographies ou dessins de fruits du Sud)
EXEMPLE DE NÒTAS PRESAS PELS ESCOLANS SUS LOR QUASERN
23 - Unas nòtas dels escolans sus las lengas romanas
7 - Dos questionaris sus las lengas romanas (deux questionnaires sur les langues romanes)
|
QUESTIONNAIRE (Questionari) 1° QU'EST-CE QU'UNE LANGUE ROMANE ? (Qué es una lenga romana ?)
2° PARMI LES LANGUES ROMANES SUIVANTES, CHERCHEZ L'INTRUS (Entre las lengas romanas que seguisson, cercatz l'intrús) : Le Français / le Catalan / l'Allemand / l'Italien / le Russe / le Portugais. Lo Francés / lo Catalan / l'Allemand / l'Italian / lo Russe / lo Portugués. 3° J'AI OUBLIE CERTAINES LANGUES ROMANES DANS LA LISTE CI-DESSUS -en dehors des langues intruses, bien sûr- QUE VOUS CONNAISSEZ. CITEZ EN AU MOINS UNE. (Ai oblidat unas lengas romanas dins la tièra çai-dessús -fòra las lengas intrusas, plan segur- que coneissètz. Citatz ne una al mens).
|
|
QUESTIONNAIRE (Questionari) |
|
|
ANGLAIS ... FRANÇAIS . PIEMONTAIS OCCITAN .. ITALIEN ESPAGNOL ... CATALAN .. LATIN . |
CHRISTMAS NOËL DENEAL NADAL NATALE NAVIDAD NADAL DIESNATALIS (natalis dies) |
|
1° - Repérer les langues connues 2° - Souligner le latin 3° - Chercher l'intrus parmi les langues romanes. 4° - Que signifie 'Noël' dans toutes ces langues ? 5° - Quelles langues romanes ont été oubliées dans ce tableau ? |
|
8 - Un questionari abans d'abordar la cosina romana (un questionnaire avant d'aborder la cuisine romaine)
|
QUESTIONNAIRE (Questionari) : òc / non Identifiez les différents aliments que vous allez goûter et dites s'ils existaient à l'époque romaine. Identificatz los aliments divèrses qu'anatz tastar e digatz s'existissián a l'epòca romana. |
||
|
N°1 - Sauce nuoc man . N°2 - Huile d'olive N°3 - Sucre .. N°4 - Miel N°5 - Fromage aux fines herbes et ail N°6 - Chocolat noir .. |
OUI OUI OUI OUI OUI OUI |
NON NON NON NON NON NON |
9 - Un questionari sus las lengas de la Peninsula Iberica
(un questionnaire sur les langues de la Péninsule Ibérique)
|
Ecrire les langues parlées dans la Péninsule Ibérique sur une carte Escirure las lengas parladas dins la Peninsula Iberica sus una mapa |
|
|
gallego catalán extremeño astur-leonés mallorquín valenciano |
euskera portugués andaluz canario murciano navarro-aragonés |
10 - Un questionari sul pan (un questionnaire sur le pain)
QUESTIONNAIRE SUR LE PAIN (Questionari sul pan)
1° - Quelles sont les différentes sortes de pain que nous avons goûtées la dernière fois ? (Quinas son las diferentas menas de pan qu'avèm tastadas lo darrièr còp ?)
2° - Peux-tu dire deux mots sur le lieu et l'époque de chacun de ces pains ? (Pòdes dire dos mots sul lòc e l'epòca per cadun d'aqueles pans ?)
- quelle est la base avec laquelle ils sont tous préparés ? (Amb quina basa son totes preparats ?)
3° - Lequel as-tu préféré ? (Quin estimèras lo mai ?)
Eléments de réponse (Elements de responsa) :
- le pain 'normal' (mazot en hébreu) ; le pain sans mie (gressin) ; du pita (le pain pour les chickébabs) ; du pain plat (piedina qu'on utilise pour la pizza)
- Le gressin de Turin date du XVIIIe siècle ; le pain azyme des hébreux date de 2600 ans, le pain 'normal' date de quelques siècles ; la pita (de Grèce et d'Orient) date de l'Antiquité.
11 - Un tablèu amb de mots en lengas romanicas (un tableu avec des mots en langues romanes)
Compléter les colonnes (Completatz las colonas)
|
.
FRANÇAIS . . . . |
bonjorn (adieu) bonjour buongiorno bom dia buenos dias bon dia |
diluns
lundi lunedì segunda lunes dilluns luna dies |
dimars
mardi martedì terça martes dimarts martis dies |
|
|
dimècres
mercredi mercoledì quarta miércoles dimecres mercuri dies |
dijòus
jeudi giovedì quinta jueves dijous jovis dies |
divendres
vendredi venerdì sexta viernes divendres veneris dies |
dissabte
samedi sabato sabado sábado dissabte sambati dies |
dimenge
dimanche domenica domingo domingo diumenge dominica dies |
|
latin unus duo tres quattuor quinque sex septem octo novem decem |
uno due tre quattro cinque sei sette otto nove dieci |
uno dos tres cuatro cinco seis siete ocho nueve diez |
.. um dois tres quatro cinco seis sete oito nove dez |
.. un dos tres quatre cinc sièis sèt uèit nòu detz |
catalan un dos tres quatre cinc sis set vuit nòu deu |
13 - Un estrach de la Bíblia (extrait de la Bible) : la torn de Babèl (la tour de Babel)
La tour de Babel (extrait de la Bible)
Toute la terre avait une seule langue et les même mots.
Comme ils étaient partis de l'orient, ils trouvèrent une plaine au pays de Schinear et ils y habitèrent. Ils se dirent l'un à l'autre : Allons ! faisons des briques et cuisons les au feu. Et la brique leur servit de pierre et le bitume leur servit de ciment. Ils dirent encore : Allons ! bâtissons-nous une ville et une tour dont le sommet touche au ciel, et faisons-nous un nom, afin que nous ne soyons pas dispersés sur la face de toute la terre. L'Eternel descendit pour voir la ville et la tour que bâtissaient les fils des hommes. Et l'Eternel dit : Voici, ils forment un seul peuple et ont tous une même langue, et c'est là ce qu'ils ont entrepris ; maintenant rien ne les empêcherait de faire tous ce quils auraient projeté. Allons ! Descendons, et là confondons leur langage, afin qu'ils n'entendent plus la langue les uns des autres. Et l'Eternel les dispersa loin de là sur la face de toute la terre ; et ils cessèrent de bâtir la ville. C'est pourquoi on l'appela du nom de Babel, car c'est là que l'Eternel confondit le langage de toute la terre, et c'est de là que l'Eternel les dispersa sur la face de toute la terre.
La torn de Babèl (Tròç de la Bíblia, revirada en occitan)
Tota la tèrra aviá una sola lenga e los meteisses mots.
Coma èran partits de l'orient, trobèron una plana al país de Shinear e i demorèron. Se diguèron l'un l'autre : Anem ! fasquem de bricas e fasquem las còire al fuòc. E la brica lor serviguèt de pèira e lo quitran lor serviguèt de ciment. Diguèron mai : Anem ! bastissem-nos una vila e una torn que lo som ne toque lo cèl, e fasquem-nos un nom, per fins que siasquem pas espandits sus la fàcia de tota la tèrra. L'Etèrne diguèt : vaquí, forman un sol pòble e an totes la meteissa lenga, e gaita çò qu'an entreprés ; ara res los empachariá pas de far tot çò qu'aurián projectat. Anem ! davalem, e aicí mesclem lor lengatge, per fins qu'entendan pas pus la lenga dels unes e dels autres. E l'Etèrne los espandiguèt luènh d'aicí sus la fàcia de tota la tèrra ; e s'arrestèron de bastir la vila. Es perqué la sonèron del nom de Babèl, que es ailà que l'Eterne mesclèt lo lengatge de la tèrra tota e d'ailà que l'Eterne los espandiguèt sus la fàcia de la tèrra.
14 - La cançon : la civada (la chanson : la civada)
cançon gavòta (de Barceloneta en la Valèia d'Ubaia)
|
Quor' mon grand-paire semenava la civada Fasiá aquò, encara aquò Aussava la chamba, aussava lo pè Aussava l'autra chamba e pi encar l'autre pè. Quor' mon grand paire ceuclava la civada ( ) Quor' mon grand paire seava la civada ( ) Quor' mon grand paire chauchava la civada ( ) |
Quor' mon grand paire acuchava la civada ( ) Quor' mon grand paire ventava la civada ( ) Quor' mon grand paire molinava la civada ( ) Quor' mon grand paire pastava la civada ( ) Quor' mon grand paire enfornava la civada ( ) Quor' mon grand paire manjava la civada ( ) Quor' mon grand paire cagava la civada ( ) |
15 - Plantas alimentàrias de l'epòca romana (plantes alimentaires de l'époque romaine)
|
Plantas culhidas Garrabièr Majofièr, fraguièr Fragostièr Amorièr Avelanièr Prunelièr, agranhonièr Sambuc Frucha Aubricotièr Ametlièr Azerolièr Cerièr Cornièr Datilièr Figuièra Miugranièr Griotièr Colindronièr, agrassolièr Mesplièr Noguièr Perseguièr Pinhièr Pomièr Prunièr Prunièr Rèina-Clàudia Oleaginosas Camelina Cambe Lin Rosèla, paparri Olivièr Condiments e espècias Anet Anís Api Cerfuèlh Comin Mostarda Majorana Ruda Pebre d'ase Legums Èrre Fava Lentilha Pese Céser Veça Amarant, Mèca de Piòt Bleda Caulet Pastenaga Verdolaiga Cogombre Cocorda Cerealas Blat Espalta Froment Milh menut Milh blanc Paumola
Òrdi Segal
|
Plantes cueillies Eglantier (rosa canina) Fraisier (fragaria vesca) Framboisier (rubus idaeus) Mûrier roncier (rubus fruticosus) Noisetier (corylus avellana) Prunellier (prunus spinosa) Sureau noir (sambucus nigra) Fruits Abricotier (prunus armeniaca) Amandier (prunus amygdalus) Azerolier (crataegus azorolus) Cerisier (prunus avium) Cornouiller mâle (cornus mas) Dattier (phoenyx dactylifera) Figuier (ficus carica) Grenadier (punica granatum) Griottier (prunus cerasus) Groseiller (ribes rubrum) Néflier (mespilus germanica) Noyer (juglans regia) Pêcher (prunus persica) Pin pignon (pinus pinea) Pommier (malus domestica) Prun. domestique (pr domestica) Prun. Reine Claude (pr. italica) Oléagineuses Caméline (camalina sativa) Chanvre (cannabis sativa) Lin (Linum usitatissimum) Pavot (paver somniferum) Olivier (olea europea) Condiments et épices Aneth (anethum graveolens) Anis (pimpinella anisum) Céleri (apium graveolens) Cerfeuil (anthricus cerefolium) Cumin des prés (carus carvi) Moutarde (sinapis arvensis) Origan (origanum vulgare) Rue fétide (ruta graveolens) Sariette (satureja hortensis) Legumes Ers (vicia ervilia) Fève (vicia faba) Lentille (lens culinaris) Pois (pisum sativum) Pois chiche (cicer arietinum) Vesce cultivée (vicia sativa) Amarante (amaranthus lividus) Bette (beta vulgaris) Chou (brassica oleracea) Panais (pastinaca sativa) Pourpier (portulaca oleracea) Concombre (cucumis sativus) Gourde (lagenaria siceraria) Céréales Blé en grain (triticum monoccum) Blé épeautre (triticum spelta) Froment (triticum aestivum) Millet (panicum miliaceum) Millet italien (setaria italica) Orge distique (Hordeum distichum) Orge polystique vêtue (Hordeum vulgare) Seigle (Secale cereale) |
|
Voici les noms savants, en latin, de quelques plantes alimentaires. Essayez de retrouver leur nom français. Où les placeriez vous dans la liste ? |
|||
|
castanea sativa allium sativum foeniculum vulgare avena sativa |
castanièr alh fenolh civada |
pirus communis coriandrum sativum piper nigrum vitis vinifera |
perièr coriandre pebre rasim |
17 - La cançon : La Polenta (la chanson : La Polenta)
|
Quando si pianta la bella polenta, la bella polenta si pianta cosi Si [pianta] cosi A.a.a.a la bella polenta
Quando si cresce la bella polenta, la bella polenta si cresce cosi Quando fiorisce la bella polenta, la bella polenta fiorisce cosi Quando si sega la bella polenta, la bella polenta si sega cosi Quando si gira la bella polenta, la bella polenta si gira cosi Quando si mangia la bella polenta, la bella polenta si mangia cosi Quando si gera la bella polenta, la bella polenta si gera cosi Quando si raca la bella polenta, la bella polenta si raca cosi Quando si caga la bella polenta, la bella polenta si caga cosi |
21 - Un document suls dessèrts de Nadal en Provença (un document sur les desserts de Noël en Provence)
|
LES RAISINS SECS LA POIRE LA POMME LA CONFITURE LES ABRICOTS SECS LES AMANDES LES NOIX LES FIGUES SÈCHES LES NOISETTES LE NOUGAT BLANC LE NOUGAT NOIR LA POMPE A HUILE |
la passarilha la pera la poma la confitura los abricòts secs las amètlas las noses las figas secas las avelanas lo nogat blanc (toron) lo nogat negre la pompa a l'òli |
22 - La cançon : La Marche de Turenne (la chanson : La Marche de Turenne)
|
De matin ai rescontrat lo trin de très grands rèis qu'anavan en voiatge ; De matin, ai rescontrat lo trin De très grands rèis dessús lo grand camin ; Ai vist d'abòrd de garda-còrps, De gènts armats emb una tropa de pages ; Ai vist d'abòrd de garda-còrps Totei daurats dessús si justaucòrps.
Lei drapèus Qu'èran segur fòrt bèus, Ei ventolets servián de badinatge ; Lei camèus qu'èran segur fòrt bèus Portavan de bijots totei novèus E lei tambors Per faire onor De tèmps en tèmps fasián brusir son tapatge ; E lei tambors per faire onor Batián la marcha chascun a son torn.
Dins un char Daurat de tota part, Vesiatz li Rèis modestes come d'àngels ; Dins u nchar Daurat de tota part, Vesiatz brilhar lei richeis estandards ; Ausiatz d'auboès De bèlei voès Que de mon Dieu publicavan lei loanges ; Ausiatz d'auboès De bèlei voès Que disián d'èrs d'un amirable choès.
Esbaït D'entendre aquò d'aquí Me siáu renjat per vèire l'equipage ; Esbaït De veire aquò d'aquíDe luònh en luònh leis ai totei seguits ; L'astre brilhant qu'èra davant Serviá de guide en menant lei très Rèis Mages ; L'astre brilhant qu'èra davant S'arrestèt net quand fuguèt vers l'Enfant. |
Intran puèi Per adorar son Rèi, A dos geinons començan sa preièra ; Intran puèi Per adorar son Rèi E reconèisser sa divina lèi. Gaspard d'abòrd Presenta l'òr E ditz : Mon Dieu, siatz lo solet rei de glòria ; Gaspard d'abòrd presenta l'òr E ditz pertot que ven caçar la mòrt.
Per presènt Melquiòr ofrèt l'encèns, En li disènt : Siatz lo Dieu deis armadas ; Per presènt, Merquiòr ofrèt l'encèns, Disènt : siatz rèi e siatz Dieu tot ensems ; La pauretat, L'umelitat De vòste amor son lei pròvas asseguradas ; La pauretat e l'umelitat N'empachan pas vòsta divinitat.
Quand a ieu Ne'n plore, mon bòn Dieu ! En senglotant vos presènte la mira ; Quand a ieu Ne'n plore, mon bòn Dieu - De li sonjar siau pulèu mòrt que viu ! Un jorn, per nos, Sus una crotz, Coma mortau, fenirètz nòstei mistèris ; Un jorn per nos, Sus una crotz Devètz morir per lo salut de tots.
Au jorn d'uei Es adorat dei Rèis, E baptejat dei mans de Jan-Baptista ; Au jorn d'uei, Es adorat dei Rèis, Tot l'univers se somet a sa lèi ; Dins un festin Rènd l'aiga en vin ; Nos manifèsta son poder divin. |
23 - Unas nòtas dels escolans sus las lengas romanas
Les Langues romanes
Roman, vient de Romanus, adectif qui signifie "romain". Les langues romanes sont des langues qui viennent du latin.
|
LATIN |
||||
|
Portugais |
Italien |
Espagnol |
Langue d'Oïl |
Langue d'Òc |
|
|
|
|
Français |
Occitan-Catalan Provençal |
Une langue est un peu comme une personne, elle naît, elle vit et elle meurt. Parfois, en disparaissant, une langue se divise en plusieurs langues "filles". Il existe donc des familles de langues : les langues romanes sont une famille.
|
La France et ses Langues |
|||
|
Français |
4 langues romaines |
Basque |
pas de famille |
|
Occitan |
Flamand Alsacien |
famille germanique |
|
|
Catalan |
|||
|
Corse |
Breton |
famille celtique comme le gaëlique d'Ecosse |
|