TÈXTES

amb comentaris d'escolans

retorn a maites documents - acuèlh

 

 

fèstas

 

 

 

fèstas

Nadal encara

Cantem Nadal, Nadal, Nadal

Cantem Nadal encara (Repic dus còps)

Ièu me soi levada

Per un matinet

Que l’alba preniá

Son blanc mantelet

Repic

Ai prés ma capòta

E mon capulet

E mon cort mantèl

De droguet violet

Repic

Ièu m’en soi anada

Cercar Guilhaumet

" Qu’escotas aquíu

Gai pastorelet ? "

Repic

" Escoti cantar

Lo rossinholet

Jamai n’ai ausit

Cantant t’aimablet "

Repic

" N’ès lo rossinhòl

Ni n’autr’ auselet

Més del paradis

Un bèl angelet "

Repic

" Nud a Betleen

Dins un establet

Es nascut aneit

Un Diu enfantet "

Repic (tres còps)

Cant de Nadal del Lengadòc Naut

Enterpretat per Rosina de Pèira e dúas autras cantairas

 

Explicacion del tèxte

I Introduccion

Aquel cant qu’é extrait d’una caisseta que porta le meme titre, enregistrada unicament pels femnas. Las principalas que son Martina e Rosina de Pèira, duas cantairas occitanas que demoran a Pèira, communa de Fabàs (Arièja). Aqueste Nadal de d’autris cops qu’é estat empruntat al Lengadòc Naut. 

II Desvelopament

  1. Idèa generala
  2. Aquesta nhet qu’é nescut Nadal, que cal cantar, ça mos ditz una gojata tota regaujida.

  3. Resumat
  4. La gojata que s’é levada joiusa, que s’é vestida de fèsta, qu’a trovat Guilhaumet, e qu’ensaja de li fèr comprener que le mond que s’dèu regaujir pusque un enfantot é nescut.

  5. Diferentas partidas (amb titre)
  6. Linha 1-2 Cantem Nadal

    Linha 3-10 Una gojata regaujida

    Linha 11-14 L’encontra de Guilhaumet

    Linha 15-18 Le cant de rossinhol

    Linha 19-26 La musica del angel

  7. Explicacions
  1. Cantem Nadal (l1-2)
  2. Aquò qu’é le repic de la canson représ quintze còps. Aquelas repeticions que son andà fèr comprener la jòia d’aquel dia novèl . L’imperatiu " cantem " a la prumèra persona del plural, que demanda la participacion de totis.

  3. Una gojata joiusa (l3-10)

Que sabem talèu la prumèra linha del prumèr coplet qu’é question d’una filha levada. E les sèvis vestits que son pro feminis : mantelet, capòta, capulet, mantèl violet. Que sentim lèu qu’aquel dia que sirà diferent dels autris : un matinet, una alba blanca. Qu’avèm aqui una metafòra : blanc mantelet andà de signa de brumas.

Aquela alba qu’é fresca tabès, pusque la gojata s’abriga de tant de fardas. D’après las pèças nommadas, que podem pensar qu’aquela tenguda qu’é pro anciana. Belèu del siècle 17, 18, 19, debuta del vintième. Le droguet qu’é una estòfa de lana pro ordinaria. Le violet que met una fòrta nòta de color.

3. L’encontra de Guilhaumet (l11-14)

Qu’é le segond còp que trobam l’emplec del pronom personal " Ièu ", una faiçon d’ensistar aishus las accions de la gojata. Aquela jòia que la vòl comunicar al sèu amic Guilhaumet, un joes pastor plan content de vivre. Aqueste que sembla una persona en plena simbiosa amb la natura pus qu’escota les brushes de la matinada.

4. Le cant del rossinhòl (l15-18)

Qu’èm passadis al estile diréct dempueish que la gojata a pausat la question. Que savem talèu la responsa : Guilhaumet qu’escota les ausèls, e més precisament le rossinhòl. Aquel cant qu’é una maravilha, pusque ditz que non a jamai ausit de tant polit. Dins la literatura, la poesia e la canson en particular le rossinhol qu’é tostèm considerat coma l’ausèl le mès musicaire qu’existe. E la conversacion que continua. La gojata que respond altalèu, andà trè le sèu amic de l’error : aquel cant tant maravilhos que n’a cap rés a véser d’amb les ausèls.

5.La musica del angel (l19-26)

Aquel cant qu’é d’una origina plan mès granda, que vié del cèl, transmetut per un angel, un messatje de la bona novèla. E ara, pr’aquò, qu’anam apréner se qüala é la causa de tota aquela jòia : un enfantot qu’é nescut anhèt, le filh de Diu. E encara que cal demorar le derrèr vèrs andà saber la bona novèla. Aquel nadalet qu’é arribat tot nud, dins un estable a Betleen

III Conclusion

Aquel cant qu’é religios e qu’anonça la naishença de Jèsus. Qu’é condat coma un dia especial, bèl, joius e sant. Aquesta bona novèla, andà que cadà un le sapia e participe, qu’é transmetuda del paradis.

ennaut