TEATRE OCCITAN
I - OBJECTIUS E FINALITATS
Çò de màger, que'm semble èster aquera capablor deu teatre de hèr víver la lenga, de botar-la en situacion de comunicacion naturau e vertadèra.
Tot un trabalh sus la lenga e dens la lenga qu'ei hèit pendent lo temps de preparacion d'ua pèça e lo trabalh aqueth que balha ua melhoracion de :
• l'orau
- dab la fonetica, de "l'accent", deu lexic
- de l'elocucion, de l'articulacion
• la competéncia deus escolans de qui banhan dens la lenga, puishque las repeticions e son amiadas en occitan.
Tot aquò que s'empara suu plaser de jogar de qui ei fondamentau, acompanhat de la valorisacion deu trabalh deus gojats dab, per exemple, ua, duas o tres presentacions au public en fin d'annada escolara.
II - CAUSIDA DEU TEXTE
Que i a trebucs deus bèths entà trobar dens lo repertòri classic occitan, pèças de qui sian adaptadas a ua tropa de joens gojats e gojatas de qui an entre 13 e 16 ans.
Que cau donc cercar sus d'autes camins com la novèla, lo conte e hè'n ua adaptacion ... sia alavetz cercar dens las pèças d'expression francesa. Atau, dempuish sèt o ueit ans qu'avem trobat deu costat de Pierre Gripari, de Dino Buzzati, d'Alfred Jarry...
Aquera prumèra recèrca qu'ei assegurada per lo professor de qui hè ua presentacion braca aus dròlles de las pèças arretengudas ( tèmas, personatges, istuèra ... ). Alavetz, los escolans que hèn ua causida drin " a vista de nas ".
III - Lo caminament pedagogic
1 - L'arrevirada o l'adaptacion qu'ei hèita, per partida peus dròlles ( en grop, subertot per la classa de qui segueish l'opcion tres òras ), per partida per lo professor en per amor, sovent, de la longor de la pèça.
2 - Aqueth trabalh sus la lenga, que balha lo parat a cadun de sentir de mes pròshe lo sens de la pèça, los tèmas, los caractaris deus personatges e la sua psicòlogia e tanben ... l'importéncia deu ròtle per çò qui ei deu tèxte a aprénguer.
3 - La causida deus ròtles qu'ei hèita per los dròlles en fonccion :
- de la percepcion de qui an de la pèça,
- de la sua hame de jogar ... o de prénguer un aute trabalh dens la preparacion ( véder ací devath )
- de la capablor de qui's senteishen dens la mestreja de la lenga entà ténguer tau o tau ròtle.
Mès, sus aqueth punt, que sembla que sia bon de deishar jogar lo volontariat, de ne pas impausar, ne pas forçar un escolan de qui " ne s'ac ved pas ". De tota faiçon, sus un projèct com aqueth, que i a plaça entà tots ... com, per exemple :
- ròtles dens l'ompra indispensables entà la representacion : accessoristas, bohaires, encargats de las lutz e de las musicas a la regia ...
- assisténcia tecnic : fabricacion de decòrs, de costumes, d'accessòris...
4 - L'estudi deu tèxte :
Aquerò, que's hè, plan segur, a casa. Mès que nos arriba quauque còp tanben de prénguer 15 o 20 minutas en classa, sus ua òra de cors entà botar en plaça replicas mauaisidas , de maishant prononciar. Entà rénder mes de bon hèr l'aprentissatge aqueth, los dròlles qu'an tanben a la sua dispausicion, un enregistrament " a l'italiana " de la pèça, enregistrament hèit per lo professor.
5 - Lo montatge, la mesa en òbra de la pèça :
Que's hè dab ua seria de repeticions, en dehòra de las òras de cors. Aqueras repeticions que son amiadas en occitan e que prénguen duas fòrmas :
- repeticions leugèras entà montar ua o duas hèitas dab pòc de personatges
- repeticions pesantas dab tota la tropa entà véder dab los figurants, las musicas, los jòcs de grops, los costumes e los accessòris.
Que nos cau entre 18 e 24 repeticions de 2 òras e mieja entà montar ua pèça de pè en cap e aqueth trabalh que demanda sheis o sèt meses. Per exemple, entà poder presentar la pèça au mes de junh, que començam las repeticions en noveme o deceme. ( dimècres vrèspe, dissabte maitin e tanben lo ser entà las darrèras avant la presentacion au public ... )
La lenga que tròba la sua plaça tanben dens la mediatisacion de la representacion dab :
- las anóncias, las afichas, los programas de qui pòden èster hèits per los dròlles
- la publicitat parlada coma las entervistas entà emissions de radiò
6 - N'ei pas possible tanpòc d'estauviar l'ajuda de monde de dehòra com :
- los parents
- lo monde de qui competéncias que n'avem pas entaus vestits, costumes, decòrs, accessòris, musicas
E qu'ei plan en per amor de tot aquerò que s'ac vau, sus un projèct com aqueth, un montatge d'ua pèça de 75 o 80 minutas ( mes o mens ) en occitan d'apitar un p.A.E. on tots aquestes elements pedagogics, materiaus, professionaus e son pres en compte.